Judith Vives

Rosa Vergés:"El film és per a les víctimes de les guerres"

Entrevista amb la directora de la pel·lícula

De què tracta Vidas veladas ?
Explica una història d'amor trencada per una guerra. És una pel·lícula dedicada a les víctimes vives de totes les guerres. El film parla de sentiments, emocions, i de què passa quan una guerra, que es una tragèdia colectiva, es converteix en una tragèdia individual. En definitiva, parla de la ferida interna que provoca una guerra quan interromp la vida quotidiana.

Perquè has decidit ambientar-la a la Guerra Civil Espanyola?
L'ambientació en aquesta pel·lícula no té el valor que se li suposa. La història està inspirada en la nostra guerra però també en una guerra universal.

Al film hi participen actrius força conegudes com Silke o Ana Torrent.
En aquesta pel·lícula, que és una història intimista que parla d'emocions molt properes, la exigència més gran és la interpretació. I aquestes són unes intèrprets maravelloses

El fet que la protagonista sigui una dona respon a la voluntat de donar un punt de vista femení de la guerra?
Lamentablement hi ha un fet comú a totes les guerres i és que els homes desapareixen. La guerra que no s'explica mai és la que queda a casa, amb les absènsices, els desapareguts.. Després d'una guerra sempre queda un remanent de refugiats, i sovint són dones i nens. Aquesta és la farina amb la que hem fet el pa.

Perquè has escollit l'antiga presó de Mataró per rodar escenes del film?
És un lloc curiós pel pati obert. Dóna la impresió de que qui fa la visita és el propi pres, per què el pati té un celobert. Alegòricament, sembla que també el visitant que ve de fora estigui pres. Aquesta desarmonia que no allibera a ningú és la que volem reflectir.

Aquesta no és la primera vegada que rodes a Mataró. Fa un any vas rodar escenes per la sèrie de la cadena Arte Maresme.
Sí, i molt contenta que n'estic. Va ser una sèrie molt apreciada a Europa. Vam donar una imatge no només del paisatge sino de la noblesa de la gent.

Has estat molt de temps allunyada del cinema.
Si, m'he dedicat a intentar fer cinema i ara mateix, al veure en quines condicions i amb quina gent estic fent la pel·lícula, no m'importa haver deixat passar aquest temps. Per altra banda, també he estat vinculada al món de la docència, i això m'ha donat una espontaneïtat que si hagués estat rodant durant molt de temps ara no tindria.

És difícil rodar a Catalunya?
El que és difícl és ensenyar el que es fa. A Catalunya hi ha grans artistes en l'àmbit cultural. Fa patir l'espai on ensenyar les coses que fan, ja que cada vegada és més petit, insuls i més globalitzat en el pitjor sentit de la paraules.

En aquest film has comptat amb el suport d'una productora, Ovideo, molt jove i decidida a impulsar projectes de qualitat
En aquest sentit, la pel·lícula està feta en sintonia absoluta amb el productor. A Ovideo es pensen les coses que fan i no les fan de qualsevol manera. Ara, per aconseguir que la gent surti de casa i vagi al cinema s'ha de fer alguna cosa especial, i la línia que porta aquesta productora ja ho presuposa.

Etiquetes: