El Departament de Salut ha actualitzat la guia sobre els principals antídots de què els hospitals han de disposar per “respondre de manera ràpida i coordinada a les emergències toxicològiques”, segons un comunicat. La llista d’antídots, que actualitza l’última del 1988, inclou 34 fàrmacs amb recomanacions sobre posologia, vies d’administració, consells de disponibilitat i observacions sobre precaucions, contraindicacions i reaccions adverses. L’han elaborat metges i farmacèutics de Grup d’Antídots de la Societat Catalana de Farmàcia Clínica i de la Direcció General d’Ordenació Professional i Regulació Sanitària del Departament de Salut. A Catalunya es registren 10.000 intoxicacions a l’any i en un 10% es necessita un antídot. Ara bé, no hi ha una legislació específica sobre els antídots de què cal disposar, ni sobre la quantitat i el lloc on s’han d’ubicar.
A Catalunya, els serveis de farmàcia dels hospitals són els encarregats d’adquirir, conservar i dispensar els antídots, però no hi ha una legislació específica sobre els antídots de què cal disposar ni sobre la quantitat i el lloc on s’han d’ubicar. En conseqüència, la Guia pretén ser una “eina útil” per establir quins són els antídots que cal tenir a l’abast i les quantitats necessàries per tractar un o més pacients. Prèviament a l’elaboració d’aquesta publicació, el Departament de Salut va realitzar l’any 2015 un estudi als centres hospitalaris públics i privats que atenen urgències toxicològiques per conèixer quins antídots hi estaven disponibles i en quina quantitat.
Actualment hi ha uns 50 antídots i unes altres 150 substàncies que es poden utilitzar per al tractament de les intoxicacions. Els més utilitzats són el flumazenil (antídot de les benzodiazepines), la naloxona (antídot de l’heroïna, la metadona i altres opiacis) i la N-acetilcisteïna (antídot del paracetamol).