Al Maresme cada cop reciclem més, però estem encara molt lluny dels resultats desitjables. Millorar-ho és una qüestió cabdal i inajornable: l’esgotament de les matèries primeres és una realitat i si l’aposta per l’economia circular no és reeixida, el sistema productiu pot arribar a col·lapsar. Per aquest motiu reciclar els residus que generem és més important que mai. I tot comença a casa. Cal separar per fraccions, i fer-ho bé. En aquest article, de la mà del Consorci de Residus del Maresme, us expliquem per què fer-ho és més important que mai i quins són els erros més habituals que hem d’evitar.
Gran marge de millora
Tal i com mostren les dades dels residus dels municipis maresmencs tractats al Consorci, hi ha molt camí per recórrer encara. En fraccions com l’orgànica i els envasos els nivells de captació es mouen tan sols en un 30 o 40%, mentre que en el cas del vidre i el paper cartró (que són fraccions més fàcils de separar) els marges es mouen entre el 50 i el 60%. Malgrat que les enquestes assenyalen que el 90% de la població assegura separar en origen, no tothom ho fa amb totes les fraccions, o bé se segueixen cometent errors a l’hora de decidir què va a cada contenidor.
La fracció resta és el 53% dels residus generats al Maresme, el triple que el desitjable
Tot plegat es tradueix en el fet que la fracció resta representa actualment el 53% del total dels residus generats al Maresme, quan en realitat s’hauria de moure entre el 15 o el 20% si tothom realitzés la separació correctament. D’aquesta manera, es multiplica per tres la quantitat ideal, molt lluny de les fites marcades en aquest àmbit per l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible. “El marge de millora és molt gran”, reconeix el director del Consorci, Carles Salesa.
Camions descarregant a la planta de tractament de residus. Foto: R. Gallofré
Les avantatges de separar d’entrada
Una de les principals tasques del Consorci de Residus del Maresme és separar les diferents fraccions que arriben a la planta juntes i barrejades d’origen, procedents dels contenidors grisos de cada municipi. És a dir, intentar reparar la feina no prou ben feta d’entrada. “No separar a casa pensant que ‘ells’ ja ho faran és un pensament màgic que no és aplicable”, expliquen des de l’organisme. La realitat és que la separació de franges, un cop barrejades, és molt costosa i poc eficient. Gran part del procés és automatitzat, fet que requereix inversions i recursos elevats i que, malgrat tot, té un rendiment relatiu. “Hi ha moltes pèrdues en el procés, i el material que es recupera no té la mateixa qualitat que el que se separa en origen”, explica Salesa, que és enginyer industrial.
La separació de residus, un cop barrejats, és costós i poc eficient
El concepte és molt senzill d’entendre. Una ampolla de plàstic neta i dipositada al contenidor groc permet un procés de reciclatge molt més econòmic i efectiu, que n’allarga molt el cicle de vida (de fet, se’n pot fer un altra ampolla, i així gairebé fins a l’infinit). Si l’ampolla en qüestió arriba al reciclador brut i/o barrejat amb altres materials, el seu futur és força més magre, amb un cicle de vida molt més curt fruit d’un procés de reciclatge que qualitativament serà molt més baix. És el que es coneix com a ‘downcycling’, el procés en el qual el material reciclat que s’aconsegueix té una funcionalitat i una qualitat significativament menors que l’objecte original.
És important separar bé les fraccions a casa. Foto: Arxiu
El valor del material reciclat
El downcycling sol servir, en el millor dels casos, per generar un material que serveixi per a confeccionar elements com ara mobiliari urbà, canonades d’aigua o fibres tèxtils, entre d’altres. Però també cal tenir present, tal i com assenyalen des del Consorci, que el sector del reciclatge està globalitzat i es basa en fluxos mundials. ”En el cas del downcycling, són processos que sovint es realitzen en països situats a milers de quilòmetres d’on s'ha generat el residu, i no sabem en quines condicions ambientals i laborals es duu a terme tot plegat”, reconeix Salesa. Per això cal entendre que si d’entrada no separem bé els residus d’origen, estem contribuint també a alimentar aquest sistema força perniciós.
La manca de matèries primeres ha fet que els materials obtinguts de la recollida selectiva guanyin valor
En canvi, els materials obtinguts de la recollida selectiva estan guanyant valor en el mercat internacional. Abans de la pandèmia, amb els preus de les matèries verges com ara el petroli força més barats, hi havia poca demanda de matèries primeres secundàries provinents de la recollida de residus. Això ha canviat notablement en els darrers dos anys, i materials que tenien un baix valor ara s’han revaloritzat fins a màxims històrics. Materials, insistim, sorgits de la separació de residus, que arriben ‘nets’ a la planta de tractament.
El vehicle que transporta els nous contenidors que es distribueixen al centre de Mataró. Foto: R.Gallofré
Els errors més comuns a l’hora de separar
Orgànica. Un dels erros més habituals és abocar-hi la fracció vegetal gran, com ara la poda. El que cal fer és portar-ho a la deixalleria. També és important no llençar-hi elements d’higiene personal com ara bolquers o compreses, ni tampoc la pols d’escombrar o les burilles i cendres de tabac. Tot això ha d'anar al contenidor gris.
Cubell groc. Qualsevol cosa que no sigui un envàs, la millor opció és no posar-la en aquest contenidor i portar-la a la deixalleria, que fem servir molt menys del que hauríem (ajuda molt la presència de deixalleries mòbils com les que hi ha a Mataró, que s’apropen als residents). Per tant, cal evitar llençar-hi paelles antigues o perxes de la roba, per exemple. Tampoc s’hi poden dipositar productes informàtics com ara els cartutxos de tinta gastats. Les càpsules de cafè no poden anar ni al groc ni a l’orgànica, sinó que s’han de dipositar a la deixalleria o als cubells específics que tenen alguns supermercats.
Paper i cartró. El paper de cuina o tovallons que tenen restes d’aliments és millor dipositar-lo en el cubell de l’orgànica, ja que si ho fem al contenidor blau acaba embrutant la resta de residus de paper i cartró i això comporta que acabi sent molt menys reutilitzable. També cal evitar llençar-hi els tetrabrics i el paper plastificat, i cal treure les grapes o elements enquadernadors si ens volem desfer de dossiers antics.
Vidre. El cubell verd sembla el més fàcil de tots (de fet és la fracció que més se separa i, per tant, es recupera) però cal evitar alguns errors, com ara llençar-hi gerros o ceràmica, plats i gots trencats, envasos buits de medicaments, taps d’ampolla o bombetes i fluorescents.