Amb l'exposició de Santes a l'Ateneu Caixa Laietana la ciutat prepara motors per la Festa Major, en el què és el seu primer acte oficiós. L'autor de la mostra és enguany Sergio Ruiz (Mataró, 1976), cap de fotografia de Capgròs, en el que és la seva primera exposició, titulada A prop de Santes.
Per què A prop de Santes'?
Doncs simplement perquè durant la Festa Major de l'any passat em vaig adonar que les imatges que més m'agradaven eren les que m'apropava més a l'acció. I també perquè vaig pensar en el joc de paraules que suposa inaugurar una exposició de Santes quan estem a punt d'arribar-hi.
En algunes de les fotos de la mostra uses el picat i el contrapicat. Això també dóna una imatge de proximitat amb les coses.
Sí, solc treballar amb un gran angular bastant extrem, cosa que et permet treure el primer pla d'una cosa però mantenir una gran profunditat d'imatge. És característic meu.
L'exposició està també molt influenciada per la teva feina de fotoperiodista.
Sí, per inèrcia he anat a buscar les imatges que resumeixin cadascun dels actes. Fer la foto que serveixi per mostra el que interessi. Si necessites posar la càmera dalt d'un castell perquè t'interessa transmetre el vertígen de l'enxaneta has de posar la càmera allà. No he fet res que no faci en el dia a dia.
No hi ha manipulació, per entendre'ns.
No, és fotoperiodisme. Resumeixo en un instant un acte de la festa. En un concert faig un repàs a tot el que destaca i al final em quedo amb una mirada, per exemple. O en una actuació castellera em quedo amb la cara de ràbia del nen d'haver aconseguit el triomf.
En aquesta exposició hi ha molt poques fotos.
Sí, n'hi ha «només» unes quaranta però he jugat amb el tamany. He volgut fer poques fotos però grans. Jo crec que de fet podria haver explicat Les Santes amb menys imatges. Però en ser un espai tan diàfan vaig creure que calien grans fotografies. Jo de fet no en sé de fer exposicions, és la primera que faig en solitari. Sóc un novell en tot això.
Estàs acostumat a ensenyar fotos en revistes però no en una sala d'exposicions.
La sensació és diferent, clar. Jo publico periòdicament però això és una visió molt més personal. Quan el Patronat de Cultura m'encarrega una exposició de Santes el primer que em diuen és: «són Santes, fes el que vulguis». Clar, sempre dins els límits acceptables; no me'n puc anar a l'Àfrica a fer Les Santes. Per tant és un treball molt més personal que no té perquè complir unes regles per publicar en una revista. És la meva visió de Santes.
Per tant espanta més exposar que no publicar.
Sí, perquè m'obro més com a professional. No és el mateix compromís una foto publicada en una revista que ensenyar fotos a la sala més gran de Mataró. Però estic bastant tranquil amb el que he fet; crec que agradarà.
Allò nou que has provat és posar les fotos en un espai.
Sí, aquí tens feta la meitat del final. Un cop tens les fotos fetes, has de fer un procés de selecció i distribuir-les com creguis a les parets de les sales. Com que sóc novell m'he deixat assessora molt per la gent de l'estudi TAC a nivell tècnic i en Perecoll a nivell artístic, que m'han donat idees molt bones. Fer aquesta exposició m'ha fet aprendre molt, perquè és un camp que no dominava. Cal preparar les imatges perquè quan estiguin a la paret funcionin bé.
Visualment l'argument de l'exposició és senzill. No pateixis perquè es trobi massa simple?
No, el reportatge té una avantatge que és que la gent està habituada a veure aquest estil de fotografies. Quan em van plantejar fer el reportatge vaig pensar de fer alguna cosa ben espectacular. Però després un bon amic em va aconsellar que fes el que sé fer. I això vaig fer. A més, si fas un experiment i no et surt bé... no pots recular...
Tu has seguit ben bé mitja dotzena de Santes fotogràficament. Això és obvi que et deu haver ajudat...
Molt, perquè jo he anat a molts actes amb una imatge pensada. Vas amb una idea prèvia i si succeeix allò que tu volies doncs la fas i sinó si que improvises.
Ets un mataroní que vas començar a participar a Les Santes quan ja eres un adolescent. Com ha influït això en la mostra?
Sí, per mi les Santes comencen els catorze o quinze anys. A mi els pares no em portaven a veure el correfoc; Les Santes eren la nit dels Focs i prou. Vaig descobrir Les Santes amb l'edat. Això no sé si es plasma en la mostra però si que és veritat que aquesta és la meva actitud davant les Santes, de mirar-les des de fora, de no caure en els tòpics...
El fotògraf mataroní amb la seva càmera.