El problema de les ocupacions il·legals i de caràcter conflictiu no és pas nou a barris mataronins com el de Cerdanyola. Però els seus veïns alerten que en les darreres setmanes està anant a més. “Últimament és un no parar”, asseguren. Quelcom que s’està traduint en greus problemes de convivència i en alguns casos, de seguretat. “No sabem què fer ni com es pot parar això”, lamenten.
La darrera ocupació que han detectat els veïns és la d’un immoble al carrer Jaume I, que pertany a una entitat bancària. Els residents d’aquest vial estan especialment preocupats, ja que durant la primavera i l’estiu de l’any passat van haver de conviure amb un cas especialment conflictiu, el de l’edifici ocupat per desenes de persones, algunes d’elles de perfil delinqüencial, que els feien la vida impossible. Però no és pas l’únic cas. “Gairebé cada dia rebo whatsapps de gent del barri alertant-me d’ocupacions”, lamenta Maria de Gea, resident de tota la vida al barri. Abans d'ahir, per exemple, al carrer Garrotxa.
Els veïns sospiten que les ocupacions són obra de màfies organitzades que relloguen els pisos. “Veus que són uns els que esbomben la porta i uns altres els que hi acaben entrant a viure”, constata De Gea. A Cerdanyola estan acostumats a les ocupacions, però asseguren que aquestes, de per si, no són un problema tant greu si els ocupants no obliden les normes bàsiques de veïnatge. “Saber conviure, complir amb les normes bàsiques, ser un bon veí en definitiva; en aquests casos no hi ha problema, i menys, això és la meva opinió, si el pis ocupat és d’un banc”, relata la cerdanyolenca.
La Policia Local durant una desocupació que va acabar amb conflicte. Foto: Cerdanyola Directo
El problema, però, és que moltes ocupacions, en especial les detectades durant aquestes darreres setmanes, tenen un perfil diferent, molt més conflictiu. Per exemple, la de l’antic local de la Seguretat Social al carrer Rosselló, que va degenerar en l’agressió a un policia local per part d’un grup de joves que van rodejar i intentar intimidar els agents. “Al barri, que fa molts anys que és multicultural, ens coneixem tots”, explica De Gea, “però darrerament estan apareixent persones, algunes molt joves, que no sabem d’on venen, que no són de Mataró, i que són les més conflictives”. Un relat molt similar al que ofereixen els veïns de Rocafonda respecte a l’onada d’inseguretat que pateixen i del perfil de persones que la protagonitzen.
De Gea és l’administradora de Mataró Segura, un grup de Facebook creat fa prop d’un any que compta amb més de 5.500 membres i que s’ha convertit en una de les comunitats online més actives de la ciutat. L’objectiu del grup és exposar la problemàtica que pateix Mataró, en especial en determinats barris, en matèria d’inseguretat. Quelcom similar al que fa un altre grup molt popular a la xarxa de Mark Zuckerberg, el de Patrulla Vecinal, que es va crear també fa un any però que està gestionada per persones diferents i no té connexions amb Mataró Segura.
Desallotjament al carrer Jaume I, l'estiu passat. Foto: ACN
“La pròpia Policia Local ens diu que hi ha incidents dels quals se n’assabenten a través nostre i de les xarxes socials”, explica De Gea, que apunta que “en molts casos els veïns opten per avisar-nos a nosaltres abans que a la pròpia policia”. Uns comportaments que l’administradora de Mataró Segura anima a canviar de cara a que les ocupacions il·legals i conflictives quedin plasmades en denúncies que després la pròpia Policia Local pugui gestionar a través de la Unitat de Civisme i Convivència. “Encara que ja sabem que la policia està força lligada de mans i peus”, lamenta.
La Policia Local ha notat un augment de les ocupacions durant aquest 2021; en el primer trimestre de l’any, segons dades de l’Ajuntament, el cos policial ha evitat 24 temptatives d’ocupació, un 84% més d’actuacions preventives que l’any passat. Quelcom que sembla trencar la dinàmica de descens de casos registrada durant els darrers tres anys. L’any 2018 se’n van registrar 276, mentre que el 2019 van baixar a 200 i el 2020 la xifra es va situar en 165.