Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil han detingut a Barcelona set persones d'origen albanès suposadament relacionades amb una setantena de robatoris amb força i violència, una quarantena dels quals s'haurien comès a les comarques del Maresme, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental, i la resta a domicilis i a empreses fora de Catalunya. Amb aquestes detencions, la policia dóna per desmantellada l'organització, que estava assentada a Catalunya i la costa llevantina i que a més dels robatoris, també es dedicaven al furt d'ús de vehicle, la falsificació documental i el blanqueig de capital. Els detinguts amagaven en 'zulos' el botí, part del qual enviaven a l'Europa de l'Est per a la seva venda. Els detinguts formarien part de dos grups, un ubicat a Catalunya i l'altre a Alacant, amb connexions entre ells. Tot i que actuaven de forma independent, en ocasions, suposadament, s'intercanviaven personal i mitjans per a dur a terme alguns delictes que requerien certa especialització.
Actuaven d'una forma molt organitzada, amb un repartiment de tasques molt determinat. Una part del grup es dedicava a la vigilància per protegir els autors materials dels robatoris, alertant-los de qualsevol incidència que permetés ser descoberts; una segona perpetrava els assalts i una darrera s'encarregava de facilitar una fugida ràpida. Els membres del grup passaven desapercebuts com a treballadors al barri on residien, a Barcelona, aparentant una vida completament normal. Quan sortien a cometre els robatoris, presumiblement es traslladaven a descampats situats en indrets allunyats del seu domicili. Allà, en zulos preparats, es canviaven de roba i recollien les eines que ocultaven per cometre els robatoris. Després, hi tornaven per guardar els estris, la vestimenta i el botí aconseguit fins a la seva sortida al mercat il·legal. Els agents han localitzat i registrat tres zulos, un d'ells a Badalona (Barcelonès) i dos a Alacant.
Els robatoris els cometien amb vehicles sotrets que per precaució, aparcaven lluny dels seus habitatges amb plaques de matrícules falsificades. També els haurien utilitzat per desplaçar-se per diverses localitats de Catalunya i de la costa llevantina per cometre nous assalts.El material aconseguit dels robatoris era venut a receptors habituals, arreu del país. En ocasions, l'haurien enviat a països de l'Europa de l'Est perquè els seus familiars el venguessin. La relació amb el seus països d'origen era molt estreta i contínua, a on haurien enviat part dels diners aconseguits als robatoris mitjançant empreses internacionals.
Els Mossos atribueixen al grup delictiu una quarantena de robatoris amb força en domicilis comesos en les comarques del Maresme (Palafolls, Sant Vicenç de Montalt, Sant Andreu de Llavaneres, Premià de Dalt, Cabrera de Mar, Cabrils, Alella i Tiana), Vallès Oriental (L'Ametlla del Vallès i Bigues i Riells) i Vallès Occidental (Bellaterra (Cerdanyola del Vallès) i Sant Cugat del Vallès). La Guàrdia Civil els relaciona també amb una altra trentena de robatoris amb força i amb violència comesos en domicilis, empreses i entitats bancàries de Valencia, Alacant, Castelló, Màlaga, Sevilla, Córdoba i Granada. Les indagacions dels Mossos d'Esquadra es van iniciar a finals de l'any passat arran de la comissió d'assalts a domicilis majoritàriament de les localitats del sud i centre del Maresme, a la zona compresa entre Sant Vicenç de Montalt i Tiana.
