Passaven pocs minuts de les 4 de la tarda de dijous dia 11 quan l’excavadora tocava fons. Havia arribat fins als 8 metres de profunditat del pou de la finca de Dosrius, allà on la família de la mataronina Piedad Moya confiava en trobar el seu cos. Però allà al fons, després de més de 7 hores d’excavacions ininterrompudes, no hi va aparèixer res. Moya, desapareguda ara fa tres anys, segueix en parador desconegut, i ara sense cap pista que pugui indicar on està amagat el seu cadàver. Un cop molt dur per a les esperances de la família d’acabar trobant-la.
Tres anys després de la seva desaparició la família finalment va poder perforar el pou on sempre havien pensat que hi havia el seu cos amagat, però el resultat no va ser l'esperat
La intensa pluja que va caure durant tot el matí i migdia a Dosrius va convertir els terrenys al voltant del pou en un autèntic fangar, i en un suplici l’espera dels germans i altres familiars de Moya, que van aguantar estoicament la llarga jornada. Ho van fer perquè confiaven que la seva Piedad era allà. Que la seva exparella, Mohamed Taheri l’havia amagat al fons del pou. Taheri mai ha dit què n’havia fet, del cos de la seva exdona; de fet mai ha reconegut el crim, malgrat que ha estat condemnat a 15 anys per homicidi. S’acumulaven tants indicis en contra d’ell que no va caldre una confessió ni trobar el cos per posar-lo entre reixes.
Tots aquests indicis apunten que, a principis d’abril de 2014, Mohamed va assassinar Piedad -que s’havia separat d’ell feia uns mesos i marxat a viure a un altre pis amb les seves dues filles- i la va enterrar a la zona boscosa dels entorns de la finca familiar de Dosrius. El mateix dia de la desaparició de la víctima l’acusat va fer diversos viatges a aquests terrenys, tal i com constata el registre del seu telèfon mòbil. Per això la recerca del cos sempre s’ha centrat en aquesta zona, primer a la finca i els seus entorns més propers i després a tot el bosc dels voltants.
De Moya, però, fins ara no n’ha aparegut ni rastre. Ni tan sols una peça de roba, una arracada... Res
De Moya, però, fins ara no n’ha aparegut ni rastre. Ni tan sols una peça de roba, una arracada... Res. Ni la Unitat de Desapareguts dels Mossos d’Esquadra primer, ni la batuda ciutadana posterior, va servir per aportar cap pista. Desesperats per la manca de resultats, la família va contactar amb Luís Avial, un geofísic que havia participat amb el seu sistema de georradar en la recerca de Marta del Castillo, la jove sevillana desapareguda i presumptament assassinada l’any 2009, el cos de la qual tampoc s’ha trobat encara. Avial accepta fer-se càrrec de la recerca i es desplaça a la finca de Dosrius, però allà comprova que no és possible passar-hi l’aparell, ja que el terreny és massa extens. La recerca per part de la policia s’atura perquè la jutgessa determina que cal concretar l’àmbit de la mateixa. El test neurofisològic voluntari al que es vol sotmetre l’exparella de Piedad perquè determini on pot estar enterrada podria haver estat una solució, però Mohamed s’hi acaba negant a darrera hora.
D’aquesta manera s’arriba al judici sense haver trobat el cos, i sense que la família hagi entès mai perquè no es va analitzar el pou. Malgrat això el jurat popular considera l’exparella de Piedad culpable del seu homicidi, i la jutgessa el condemna a 15 anys de presó. La mateixa jutgessa que unes setmanes més tard firma un auto on autoritza la família de Moya a perforar el pou de la finca que havia quedat pendent d’investigar. Els familiars van recaptar donacions per poder finançar l’operatiu, que va anar a càrrec d’una empresa especialitzada, Excavaciones Otero, sota la mirada dels Mossos d’Esquadra, encarregats de deixar testimoni i oferir auxili en cas necessari.
Cap nova pista que indiqui per on seguir buscant
Els resultats negatius de l’acció de dijous passat deixen en punt mort la recerca de Piedad Moya. Descartat el pou, sense cap nova pista que pugui indicar en quin altre lloc podria estar amagat el seu cos, amb la investigació policial tancada i l’exparella condemnada i entre reixes un cop celebrat el judici, ara mateix la família no té cap indicador sobre quin rumb seguir.