“Perquè s’aprova un conveni regulador en el que s’estableix un regim de visites en favor d’un home condemnat per maltractaments sense qüestionar les raons que varen poder impulsar a la mare a signar l’acord?” . Són algunes de les preguntes que es fa Patricia Sopera, advocada i cap d’una associació de víctimes de maltractaments en la que la mare de la presumpta nena assassinada estava fent tractament de recuperació. Sopera coneix el cas de primera mà, i recorda que el fet que el Fiscal i el mateix jutge decidissin “aprovar un conveni amb algú que té un ordre d’allunyament” és "inexplicable".
Sopena defensa la labor del personal judicial tot i que qüestiona la escassa utilització dels instruments que la Llei Integral contra la Violència de Gènere atorga. “No es pot tractar igual a una parella que es separa per diferencies irreconciliables que a una dona i els seus fills, que es veu obligada a separar-se pels maltractaments patits”. L’advocada remarca que “les víctimes col·laterals d’aquestes situacions son els menors i establir un règim de visites pràcticament normalitzat sense supervisió per part d’un tercer és un gran error”. El pare “parlava cada dia amb la seva filla i res feia sospitar una cosa així ” tot i que considera que “el règim de visites hauria d’haver estat escalonat i supervisat pels tècnics especialitzats adherits al jutjat, però no vull entrar a valorar la feina realitzada pels companys”.
Per ella, la gran quantitat de falses denúncies que hi ha dia rere dia –ho viu en primera persona- en poden ser una causa. Sopena explica que durant els primers anys de l’entrada en vigor de la Llei van ser moltes les condemnes imposades, però amb el temps es va anar comprovant que en un alt percentatge moltes d’aquestes denuncies “eren falses, sent els principals motius aconseguir divorcis exprés, més altes pensions, venjances personals contra el pare, etc.....el que ha fet que tots ens qüestionem potser massa, les autentiques víctimes de violència i siguem més prudents a l’hora de jutjar aquestes conductes delictives”. Per ella, cal profunditzar i verificar cada cas concret per evitar tragèdies com la de Campillos.
El pare ja havia tingut la filla en una ocasió
L’advocada, que coneix el cas de primera mà ja que ha estat acompanyant el tractament de la mare mataronina, explica que el pare suïcidat va ser condemnat per maltractaments, sentència que va acatar sense recórrer i que li suposaven sis mesos de presó que no calia que complís perquè no tenia antecedents. El pare “va tenir la nena una vegada” abans que passessin els fets de dilluns, però en cap cas “ni jo ni la mare, ni ningú, vam imaginar que aquest noi podria arribar a fer una cosa com aquesta, contra la mare potser, però contra la seva filla mai hi haguéssim pensat donat que els dos semblaven que s’estaven refent poc a poc de les conseqüències de la separació”.
Ni una discussió ni un xoc en els darrers dies, tot i que “és cert que ell li havia enviat missatges a la mare i ella, que estava fent una recuperació excel·lent, ja no els contestava, entre altres raons per l’existència de l’ordre d’allunyament que també inclou la prohibició de comunicació”. La mare va estar en tractament amb l’associació i mica en mica anava recuperant-se del cop rebut amb la seva ex parella: “tornava a sentir les ganes de viure, acomplint les fites proposades. Començava a sentir-se lliure per fi; avui, totalment derrotada deia a la seva amiga “I ara què? Per qui lluito? M’han tret el meu bitxillo, com ho superaré?”. Leonor tenia sis anys, un mes i una setmana.
Durant la missa d’acomiadament de la Leonor, la mare va llegir una carta dirigida a la nena, en la que explicava que li havia preparat un pastís i un regal per quan tornés: “Però en lloc d’esperar-te, m’estic acomiadant” cloïa la carta.
