Ratificada la presó provisional pels anarquistes italians detinguts a la nau ocupada de la ronda Prim de Mataró. Fotos: R. Gallofré.

Ratificada la presó provisional pels anarquistes italians detinguts al Maresme

El magistrat es creu l’informe policial i confirma l’empresonament dels vuit arrestats decretat pel jutjat de guàrdia

El jutjat d'instrucció número 2 de Barcelona ha ratificat la presó provisional sense fiança per als vuit detinguts que haurien actuat en grup i organitzats en els aldarulls del dissabte 27 de febrer a Barcelona per la llibertat de Pablo Hasel i durant els quals va cremar una furgoneta de la Guàrdia Urbana a la Rambla, segons informa 'La Directa' i han confirmat fonts judicials a l'ACN. Es tracta de cinc homes i una dona de nacionalitat italiana, una altra dona francesa i una vuitena de nacionalitat espanyola, vinculats a l'anarquisme. La causa està oberta pels delictes d'homicidi en grau de temptativa, atemptat a agents de l'autoritat, desordres públics, danys, manifestació o reunió il·lícita i pertinença a grup criminal.

Els Mossos van detenir aquestes vuit persones durant els aldarulls de dissabte 27 de febrer i dilluns 29 van fer dos escorcolls en dues naus industrials ocupades de Canet de Mar i Mataró on hi viurien. La policia catalana va informar que formaven un grup "violent i organitzat" que va donar per desarticulat amb les seves detencions, tot i que en les seves declaracions asseguren que no es coneixen.

15 persones coordinades i violentes

En la interlocutòria de presó, el magistrat de guàrdia explicava que en la manifestació del dimecres 17 de febrer ja es va detectar la presència d’un grup compacte de persones que parlaven italià entre elles i que participaven activament en els aldarulls. Per això els Mossos van decidir seguir-los en les següents manifestacions, i el dissabte 27 de febrer hi havia diversos agents infiltrats. El dispositiu de seguiment va poder observar 15 persones que parlaven italià entre elles i de forma “coordinada i molt violenta” provocaven atacs a comerços i entitats bancàries. El grup era liderat per dos joves amb impermeable amb una franja refractant a l’esquena i que donaven ordres a la resta, fins i tot amb paraules clau, ordres acatades immediatament.

Un dels dos líders portava un martell amb el qual trencaven els aparadors, i seguidament apareixia un altre grup, del qual es desconeix si tenien relació, que es dedicava a incendiar els establiments. Amb aquest mètode van assaltar una oficina del Banc Sabadell del carrer Hospital, una de Caixabank a l’avinguda Drassanes, una del Santander a la plaça de la Boqueria, una del BBVA a la Rambla, i una de Kutxabank a la Rambla de Catalunya. També van assaltar la botiga de Zara de plaça Catalunya, amb danys calculats en 500.000 euros, i l’hotel NH de la Rambla Catalunya.

Els agents que seguien el grup van poder observar com aquests esvalotadors no només actuaven sobre els establiments sinó que també destrossaven mobiliari urbà. Així, per exemple, un dels membres obria les tapes dels fanals del carrer i altres tallaven els cables per deixar el carrer a les fosques. Tots els membres del grup, a més d’acatar les ordres, donaven cobertura a la resta de companys, i per això impedien violentament als periodistes que gravessin les seves accions i formaven un cercle per protegir els autors directes de les destrosses.

La furgoneta de la Guàrdia Urbana

El grup es va dirigir a la comissaria de la Guàrdia Urbana de la Rambla, on van llençar tot tipus d’objectes contra la línia policial i els vehicles. Un dels empresonats, A.F., que feia de líder, va llençar un objecte incendiari contra els agents, però el còctel va impactar contra un arbre. Després van llençar una bengala que va acabar sota de la furgoneta policial, i immediatament després la van ruixar amb un líquid inflamable, cosa que va provocar les flames que van envoltar el vehicle. El conductor va poder sortir per la porta del copilot quan ja sentia l’escalfor de les flames, i els Mossos d’Esquadra que van arribar al lloc dels fets van poder apagar-les.

Segons el magistrat, analitzant les imatges i l’atestat policial, es dedueix que hi havia una acció coordinada per incendiar la furgoneta, sense importar-los que dins hi hagués un agent.

La investigació policial apunta a A.F., italià, com la persona que va llençar el còctel molotov que va impactar en un arbre, i S.C.C., italiana, qui va llençar el líquid inflamable a la furgoneta. El primer, a més, era qui portava el líquid inflamable moments abans dels fets. Els agents també asseguren que una de les empresonades portava una motxilla que després portava una altra de les arrestades. En una de les motxilles que va abandonar una d’aquestes detingudes hi havia 20 pastilles incendiàries, un pot de dissolvent i un drap impregnat d’un líquid amb una forta olor. Les dues arrestades portaven roba que feia olor a dissolvent o gasolina. Dos dels arrestats, a més, van ser sorpresos quan es treien roba impermeable junts.

Altres elements per determinar que eren un grup, segons el magistrat, són que viuen al mateix domicili i tots porten un encenedor idèntic i “molt singular”.

Per tot això, per les greus penes que podrien suposar els delictes que se’ls atribueixen, pel fet que set d’ells siguin estrangers i per tant puguin fugir i pel risc de reiteració delictiva en properes manifestacions violentes pro-Hasel, el magistrat justificava la presó preventiva.