El naufragi del Creuer Concòrdia, encallat des de divendres passat a la costa de la Toscana, Itàlia, combina el caos entre els 4.000 passatgers amb l’angoixa de no saber en un primer moment el que estava passant. Rosa Maria Codina, una de les mataronines que va patir el naufragi del buc, recorda que mentre estaven sopant, entre plat i plat, es van començar a sentir sorolls per la zona baixa del creuer. “El segon cop va ser fort, i es va començar a moure bruscament; els plats i les taules van caure i la gent es va començar a espantar”, explica Codina, que afegeix: “Per inèrcia la gent va començar a córrer cap amunt tot i que ens deien que no passava res; molts es van posar el salvavides directament i la situació va complicar-se de tal manera que no vaig tenir temps d’anar al meu camarot”. Instal·lada a la planta 1, de les més baixes, era gairebé impossible anar a contracorrent de la gent que anava pujant.
Un dels laments en el que coincideixen els afectats és, com diu Codina, que els “van enganyar; deien que no passava res i que hi havia un error elèctric sota control, però quan estàvem als ponts on ens van portar tot esperant a que se solucionés el problema, el vaixell s’anava inclinant i nosaltres relliscant enrere”. Quan van sonar les “set alarmes” que indicaven que era el moment d’abandonar el vaixell havia passat “una hora i mitja”.Codina no "entén" perquè no se'ls va avisar al moment (fet que s'ha confirmat gràcies a la caixa negra recuperada del vaixell), i denuncia que "la tripulació fotés el camp a les primeres de canvi deixant-nos allà". L'evacuació no va estar exempta de problemes: “Els bots es van col·lapsar, eren per a 35 persones i hi havia una setantena de persones a dins; el nostre va bolcar pel pes i el caos va apoderar-se de tothom”,. Segons Codina, la gent va “embogir; vaig sortir d’allà el mig de la massa com vaig poder, i tot eren corredisses i empentes. Una dona em va estirar els cabells desesperada perquè agafés el seu nadó de menys d’un any i l’entregués al seu pare, que estava a l’altra banda”. Allà es va fer un tall profund al peu que ha acabat amb quinze punts.
Enmig de tot aquest caos, hi havia una escala que pujava a una zona que “per molts semblava la salvació; la gent va anar cap allà intentant escalar com podia, ja que a l’altra banda hi havia una sortida habilitada a la cua del vaixell pels guardacostes”. Codina lamenta que allà “no hi havia ni primer nens, ni gent gran ni dones, tothom anava a per totes sense importar-li el del costat”, ja que recorda que “veiem la mort passar davant nostra; les parelles es cridaven ti amo mentre ploraven enmig de la gentada”. Recorda que un altre italià “intentava frenar a cops que el bot baixés perquè no sabia on estava la seva dona”. Aquesta mataronina és molt clara: “Tot això arriba a passar de matinada i hauria mort a l’acte, ja que tenia el camarot a primera planta, a prop d’on es va produir el xoc”. Recorda, també, que la tragèdia hagués estat molt més greu si enlloc de sopar hagués sigut l’hora de dormir, ja que els camarots haurien estat plens.
Codina explica que un cop a la part superior del vaixell hi havia una escala habilitada pels guardacostes per sortir del creuer. Allà va caure a l’aigua, on va ser recollida “per un submarinista i ajudants que estaven en una petita embarcació”. D’allà es va anar repartint a tots els passatgers en diversos indrets de l’illa. “Primer vaig anar a l’hospital per la ferida, després em van portar a un poliesportiu; en total, unes tres hores amunt i avall fins que a l’endemà ens van portar a diversos hotels”, explica. Codina lamenta que de l’empresa Costa Cruceros no van tenir “ni una sola notícia”, i confirma que volen fer alguna acció conjunta de denúncia, tot i que “ara no és moment, amb els dies segurament farem alguna cosa. No som conscients del que ens ha passat, quan passin començarem a assimilar que molts ens veiem morts”.
Rosa Codina va arribar a Barcelona ahir diumenge als volts de les sis de la tarda. Els altres dos mataronins presents en el Concòrdia ho havien fet abans, durant el matí.
-