El temporal Glòria és molt potent i està generant problemes greus a comarques com el Maresme, amb prop d'una vintena de ferits a Mataró i nombroses incidències, desperfectes materials i problemes de mobilitat. Com a fenomen individual no és una situació del tot excepcional. “Parlem d’una borrasca mediterrània amb ventades importants, temporal marítim i molta pluja; això ho hem vist abans”, relata Quim Serra, meteoròleg del Consell Comarcal del Maresme. Malgrat això, sí que presenta xifres de rècord: les precipitacions que s’estan acumulant en les darreres hores són històriques, ja que es preveu que s’acumulin 250 litres per m2 en 24 hores a diversos punts de la comarca. I les onades són més grans del que és habitual en aquests episodis, arribant als 8 metres d’alçada. Tampoc és del tot comú patir borrasques com aquestes en un mes típicament anticiclònic com és el gener.
Hi ha quelcom, però, més preocupant que les dades d’un episodi concret com aquest. Es tracta de la tendència meteorològica que temporals com Glòria no fan més que accentuar; es demostra un cop més que les condicions climàtiques a comarques com el Maresme s’estan extremant, i el territori ja en pateix conseqüències. Tal i com resumeix Serra, el vent cada cop bufa més fort i les pluges són torrencials, ja que en dos dies s’acumulen les precipitacions que haurien de caure en tot un mes. Els episodis de xàfecs intensos s’acompanyen, com a contrapunt, de períodes de sequera cada cop més perllongats. Tot plegat, efectes del canvi climàtic.
Les ventades són cada cop més fortes, amb ratxes màximes més potents, i les pluges cauen amb menys freqüència però quan ho fan, arriben a nivells torrencials
“Cada cop hi ha més vent, i té més incidència”, resol Serra, que ho il·lustra amb dades com les registrades a Canet de Mar. “Fins a l’any 2010 les ratxes màximes de cada any no superaven els 90 km/h, i en la dècada que deixem enrere van pujar 5 km/h més; dilluns passat vam marcar un rècord històric de 103 km/h”, destaca. A més d’augmentar la seva potència, els temporals de vent s’estan fent més freqüents. El Maresme n’ha patit quatre de molt importants en menys de quatre mesos, quelcom inaudit. Els dies 22 i 23 d’octubre va ser d’una virulència extrema, provocant la mort d’un home a Arenys de Munt arrossegat per la Riera, i desperfectes com la caiguda del mur de l’escola Valldemia de Mataró. Els dies 3 i 4 de desembre es van repetir episodis de grans ventades i precipitacions que van superar els 100 litres per m2 en 24 hores a la capital de la comarca. Tant sols una setmana més tard, més problemes amb el vent; i ara, l’actual Gloria, amb xifres de pluja i d’onatge del tot inaudites. Veurem quant triga en arribar el següent.
El creixement de les ventades, que és en boca de tothom al Maresme en aquests darrers mesos, és un fet objectiu confirmat per les dades registrades, i té per al meteoròleg del Consell Comarcal una raó vinculada clarament al canvi climàtic. “L’augment global de les temperatures fa que creixi l’energia disponible per a les pertorbacions, que són les que generen el vent, i per tant les ventades esdevenen més violentes”, relata. Aquest escalfament global s’està deixant notar molt fort al Maresme. “Patim temperatures extremes a l’estiu, com la màxima de 38 graus i mínima de 27 que vam patir a Mataró el 4 d’agost de 2018”, recorda el meteoròleg, que apunta que són registres “impropis del nostre clima i latitud”, a més de molt difícils de suportar quan es combinen amb humitats elevades.
“L’augment global de les temperatures fa que creixi l’energia disponible per a les pertorbacions, que són les que generen el vent”, afirma el meteoròleg Quim Serra
Pel que fa a les pluges, la dinàmica de xàfecs concentrats en el temps seguits de períodes de sequera cada cop és més accentuada. “La mitjana mensual de precipitacions és la mateixa que fa 15 o 20 anys, però avui és habitual que gairebé tota la pluja del mes caigui en un sol dia”, explica el meteoròleg del Consell Comarcal. Així s’ha viscut des del mes de novembre passat a Mataró i al Maresme; setmanes sense ni una gota, i en un sol dia, com aquest dimarts, pluges que acumulen més de 100 l/m2.
Aquest panorama no agafa per sorpresa als meteoròlegs. “Les projeccions climàtiques així ho preveien i cada cop s’està accentuant més. No es pot negar l’evidència, és una qüestió objectiva, el clima està canviant”, relata Serra. I això tindrà efectes molt greus per al Maresme. Els temporals de vent cada cop més freqüents, sumats a l’augment del nivell del mar, posen en perill totes les infraestructures i construccions situades arran de mar, en una comarca bolcada a la costa com el Maresme. A això s’hi suma que les sequeres estan acabant amb els boscos, que tindran menys poder per frenar les rierades quan aquestes es vegin desbordades pels episodis de pluges torrencials. “El canvi climàtic ens afecta per totes bandes”, conclou Serra.
Més temporals de vent i l’augment del nivell del mar posen en perill una comarca costanera com el Maresme
Els experts apunten que, de cara a adaptar el territori al canvi climàtic, cal aplicar molts canvis. L'enginyer de forest Oriol Bassa apuntava en una entrevista amb Capgròs que no queda més remei que “treure les vies del tren de la costa i fer-les passar a l’alçada de l’autopista". Jordi Bonet, tècnic de Canvi Climàtic del Consell Comarcal, indicava en el mateix sentit que "si puja el nivell del mar i hi ha temporals més forts i pluges més abundants, la costa serà molt més vulnerable; quan se l’emporti, la voldrem regenerar de manera artificial enlloc d’entendre que caldrà replantejar el model”. Bonet insistia en els canvis necessaris en matèria d'infraestructures. “Hi haurà més talls i més problemes de circulació del tren, perquè no estarà preparat, costarà molts diners arreglar-ho i a la llarga caldrà replantejar una nova ruta”.
El Port de Mataró en nota els efectes
Ports com el de Mataró, per la seva banda, han notat com les conseqüències de les ventades i els temporals com el Glòria són molt més greus que en el passat. La gerent del consorci que el gestiona, Margarita Díez, explicava en una entrevista a Capgròs que “en els darrers mesos hem viscut diversos episodis on l’onatge ha saltat per sobre del dic de recer, i també hem vist com el nivell del mar puja i inunda part del moll".
La gerent destacava que els temporals de garbí són cada cop més freqüents "i és cap allà a on tenim orientada la bocana, per la qual cosa estem desprotegits. Ens entra el mar de fons i això afecta els caps d’amarrament de totes les embarcacions; cada cop que hi ha temporal hem de reforçar el servei de marineria”. En aquest sentit, cal recordar que ahir dimarts, en ple temporal, un cop de mar es va endur el far de la bocana del Port.