Des que el curtmetratge La Ruta Natural va presentar-se al públic el juny del 2004, no ha deixat de recollir èxits. El més recent ha estat el primer premi del prestigiós Festival de Sundance, rebut el passat 29 de gener, i que representa el colofó d'una llarga carrera de guardons i distincions. Mai abans cap curt espanyol havia guanyat un dels festivals més prestigiosos del món. Eloi Tomàs, de 24 anys i natural d'Arenys de Mar, intervé en el curtmetratge i ha estat un dels alma matter de l'èxit, enviant el curt a tots els festivals que s'iniciaven. De fet, el mateix arenyenc, reconeix que mai imaginaven que arribarien a recollir vuitanta-tres premis: Cada nou premi és una sorpresa per nosaltres; la nostra única aspiració era fer un producte de qualitat perquè el veiessin els cinèfils de torn. Malgrat tot, el viatge de La Ruta Natural, dirigida per Àlex Pastor, continua i Tomàs espera encara que ho digui amb la boca petita-, arribar al centenar de premis.
Què vas pensar quan vas saber que havíeu guanyat a Sundance?
A les vuit del matí de diumenge vaig rebre un missatge d'un mòbil anònim que em deia: Heu guanyat a Sundance. De seguida vaig pensar que era un amic despistat que s'havia deixat l'interrogant. De fet, em pensava que els premis eren diumenge. Així que em vaig posar a dormir fins que a la tarda em va trucar la productora. De la manera que m'ho va dir em sembla que no s'ho creia ni ella.
Home de poca fe!
Potser sí! Però pensa que el director va anar-hi pagant el viatge i l'hotel de la seva butxaca i només per conèixer món. Recordo el dia que va dir: Algú em vol acompanyar. La resposta va ser negativa i per això hi va haver d'anar gairebé sol. Em sembla que només escoltant el seu discurs, a l'estil Isabel Coixet, demostra que no s'ho esperava.
Sorprès per la repercussió mediàtica de la notícia?
L'atenció dels mitjans ha estat molt més gran que la nominació als Goya. Heu de pensar que és la primera vegada que un dels festivals més prestigiosos del món premia un curtmetratge espanyol. Sundance ha beneficiat de forma indirecta a tot el cinema espanyol. I això que l'equip de la pel·lícula ja en tenia prou amb l'entrevista que li van fer a l'Àlex abans del festival.
I arran del premi comenceu a ser coneguts en el món del cinema
Quan es va saber la notícia, molts festivals que ens van premiar ens van voler felicitar, des de Galícia al País Basc. També gent que no sabia res del cinema i que et diu: No sé què és Sundance, però enhorabona. De fet, el festival de Sundance és el més prestigiós d'Estats Units, per tant, del món.
Heu fet història
A vegades poso l'exemple de la La Cabina, un curtmetratge espanyol que trenta anys després la gent encara la recorda. El més important, però, no és fer història, sinó fer bones pel·lícules i ser exigent amb tu mateix.
A què atribuïu l'èxit de La Ruta Natural?
En qualitat de ser la persona que més vegades he vist la pel·lícula, les raons encara em són confuses. Malgrat tot, crec que la gent quan acaba de veure el curtmetratge té la sensació d'haver vist una cosa diferent. Fa reflexionar el públic i provoca que la gent miri la vida per un prisma que mai s'havia imaginat.
Com seria la vida al revés?
Així és. Trenquem un tòpic general que diu que la vida al revés seria millor. En aquest sentit, era precisament aquest tòpic el que nosaltres volíem il·lustrar. Però en plena gravació vam veure que calia donar-li un gir al guió. La vida està bé com està i, malgrat tot, està molt bé viure endavant. El curt fa que la gent es miri a si mateixa i s'hi vegi reflectida.
Eloi Tomàs -a la dreta- amb el director Àlex Pastor