El Circ Cric aterra aquest dissabte dia 30 a Mataró amb l'objectiu de reptar el sentit comú dels espectadors. El circ és un constant repte al sentit comú, recorda Jaume Mateu (Tortell Poltrona), director de la companyia. La capital del Maresme podrà veure l'espectacle Arriba el Circ Cric, estrenada el mes de maig a Barcelona i que és l'artífex de la gira que la companyia està fent per tot el país. De nou, la sorpresa, el compromís i la sensibilitat es combinen en aquesta exhibició que, sobretot, es basa en dos sentiments aparentment contradictoris: l'alegria i la por.
- Com s'aconsegueix que el tema central d'un espectacle de circ sigui la por?
Avui en dia la por ocupa tots els espais de les nostres vides. La grip aviar, els atemptats, la inseguretat ciutadana,... la por ha entrat en tots els nostres cercles, públics o privats. Per tant, també pot entrar en el circ.
- Però l'espectacle provoca somriures o plors?
Encara que sigui un espectacle còmic, el tema central de l'actuació és la por. Por i alegria no són sentiments antagònics, són complementaris. El remei més eficaç per fer passar la por és l'alegria. La posada en escena que veuran els mataronins fa riure, crea comicitat. Però l'espectador marxa de l'obra conscient del què ha de fer per superar les pors. I l'instrument més vàlid és únic i fàcil d'entendre: riure, riure i més riure.
- Però la por no s'ha de treure de l'interior d'un mateix? El fet de riure no fa més que posposar la por?
La por és un sentiment innat que la podem apaivagar, però mai eliminar. Quan viatges pel món acabes aprenent que les situacions conflictives i dures a vegades semblen perpètues i que, fins i tot en els llocs on tenen prosperitat, hi ha una por immensa i que mai es cura. És un sentiment que t'empetiteix i una situació que se t'escapa. Per tant, la única solució a les nostres mans és arrencar somriures dels nens i dels grans; fer-los veure que, malgrat tot, la vida pot ser alegria.
- Riures entre bombes?
Fa uns anys vaig viure una situació que em va copsar. Si el pallasso, durant el bombardeig, es tira un pet sonor, els més menuts riuen immediatament. A Mostar, per exemple, els més petits lluitaven contra els bombardejos rient-se de les bales i dels coets. Si aconsegueixes crear un clima adequat, els nens i nenes ja no veuran les bombes. En aquests casos l'alegria i el riure és l'únic antídot.
- Aquest és el cas de situacions conflictives, però què domina més en la nostra societat? El riure o la por?
Sens dubte la por.
- No és una visió un pèl pessimista?
És un punt de mira realista. Estem dominats de por. El sistema internacional ha creat unes forces hegemòniques del bé i el mal que ho han separat tot. Tenim tanta por que no podem viure de la por.
- Així doncs, com ho solucionem?
Amb el Circ. No només venint a un circ físicament parlant. També creant el nostre propi circ. Fer front a la por és una lluita constant. Contra la por no hi ha valentia que valgui. Cal recuperar l'alegria a nivell espiritual. La ironia i el bon rotllo.
- La societat catalana té bon humor?
Voldràs dir si té alegria?
- No és el mateix?
L'alegria porta al bon humor, el bon humor només és un estat temporal que pot ser present, o no, en casos de tristesa. Com a mecanisme de fugida. L'alegria no és mai un mecanisme de fugida.
- Dispensi doncs, la societat catalana és alegre?
Home si penses que celebrem les derrotes i no les victòries... [riu]. Som una societat una mica rara. Ens costa.
- Però diuen que som terra d'humoristes.
Oi tant! I no només humoristes. Si et mires a Miró, Dalí o Gaudí, entre molts altres artistes, veus com hi ha comicitat per tot arreu. Som una societat còmica. Pintura, política, música... però el seny ens domina.
- M'imagino que prefeix la rauxa... però fins i tot aquesta té un gran component de seny.
Sí, però quan el seny és superior la rauxa queda mitigada. El seny no deixa dir moltes vegades el que pensem.
- Antídot pels catalans?
Celebrar alguna vegada una victòria, no tanta política, més alegria i arrauxar les nostres vides!
Tortell Poltrona