Ha significat una experiència molt important per mi perquè m'ha enriquit com a persona. Me n'alegro quan veig que els meus fills també estan seguint aquest camí. Txon Vidal recorda amb satisfacció, però també amb nostàlgia, els anys que va passar a l'Esplai Garbí. Ara és ella qui ha de portar als seus tres fills, en Jan, en Quim i en Marc,
cap a l'Esplai i quan hi va els records li venen al cap. Fa uns anys, era ella la que anava amb els seus pares a participar de les activitats de Garbí. Un cop va créixer no va voler marxar, sinó que li va tocar el torn de ser monitora. M'hi he passat tants anys que he perdut el compte: això significa que ha estat un moment de la meva vida sensacional, admet Vidal.
Com ella, un munt d'infants i monitors han passat per l'Esplai Garbí, entitat que enguany celebra tres dècades d'història. Per aquest motiu, s'han preparat un seguit d'activitats per recordar l'efemèride, la primera de les quals va tenir lloc el passat 19 de maig. Hem conegut a molta gent i és bo retrobar a aquells que fa anys que no veus, diu Quim Garcia. Tot i el pas del temps, la família Garbí admet amb convicció que vol seguir educant als joves, malgrat que en la societat actual, cada dia sigui més difícil.
Exmonitors aposten per fer un canvi'
Tres dècades d'història exigeixen adoptar decisions, sobretot de cara el futur. Per això, un dels exmonitors de Garbí, i també antic nen, Dani Álvarez, aposta per canviar el model: El model ha quedat antiquat i en el seu moment va créixer amb un seguit de valors que avui ja no hi són. Álvarez creu que Garbí ha tingut al llarg dels anys el problema propi dels joves: l'habitatge i la manca d'un local. En la mateixa línia s'ha expressat Txon Vidal. Potser ara l'Esplai està molt tancat i cal que evolucioni, però sense que perdi el sentit. Tanmateix, tan els monitors com els antics participants, se senten orgullosos d'haver format part d'un fantàstic col·lectiu humà i d'un ambient immillorable per créixer com a persona.
Garbí per molts anys
Malgrat tot, el responsable actual de l'Esplai, Marc Sala, opina que Garbí té corda per anys. "Estem en un bon estat de salut després d'uns anys amb problemes; ara tenim un grup de nens estables". Sala, que fa onze anys que està al Garbí, sis com a "nen", cinc com a monitor, ha destacat la feina de tots perquè sense el "voluntarisme" Garbí no existiria.
D'altra banda, l'entitat ha preparat un seguit d'actes per celebrar els trenta anys. La majoria tindran lloc l'any vinent i seran variats, des de xerrades i exposicions de fotografies, a una trobada i activitats al carrer.
