Antoni Gomà va unir-se als Capgrossos fa ara 10 anys. Ho va fer quan llavors en tenia 58 i gràcies, en part, al seu fill. Ell va ser el primer a apuntar-se a la colla castellera l’any 2005 i Gomà va començar a venir a veure les seves actuacions. De seguida, va sentir les ganes de formar-ne part. “Primer no m’atrevia gaire a posar-me a la pinya, però de mica en mica em vaig anar animant. A la colla hi trobava molta gent coneguda, companys meus de classe, alumnes, fills d’alumnes...” recorda. Tot i que Gomà va néixer a Mataró, va estar vivint durant uns anys a Tortosa i després a Barcelona. De fet, i durant 6 anys, aquest mataroní va estar venint des de Barcelona fins a Mataró per assajar amb la colla.
“Si fossim 300 persones als assaigs, enlloc de les 120 o 150 actuals, podriem fer castells de 10”
Després, però, va decidir tornar a la seva ciutat natal. Gomà és un dels que hi és sempre, un d’aquells que no es perd cap assaig ni actuació dels Capgrossos. I ho fa a dins de les pinyes, sempre amb peu a sobre, en castells folrats. El seu fill, amb qui comparteix la passió, va al rengla i, recentment, s’hi ha incorporat també la seva néta, de canalla. “Som tres generacions”, apunta Gomà, que afegeix que “em sembla que no hi ha gaires famílies que hagin aconseguit estar tres generacions juntes i alhora a la colla”. Professor de matemàtiques de professió, aquest mataroní defineix els castells com “una obra d’enginyeria que s’ha de dissenyar molt bé”.
Què li ha fet quedar-se a la colla?
Hi ha gent que diu que ‘això dels castells, si t’agafa, ja no ho deixes’. I tenen raó. És una activitat molt important que, a més, té aquesta idea d’activitat col•lectiva en què tothom hi cap i tothom pot fer coses. Hi ha la participació de tothom, des de joves, vells, nens, homes, dones, gent de totes les classes socials... El meu cas és l’exemple més clar de què a tothom li busquen un lloc. Aquesta diversitat i l’ambient maco que es forma són la clau.
Aquest any esteu en ratxa, com l’està vivint?
Està sent un any fantàstic, hi ha una emoció molt gran. A la primera gran actuació que vam fer aquest any, per Santes, veies gent gran i jove plorant d’alegria. Era una cosa que buscàvem feia molt de temps. I no només els membres de la colla, la resta de mataronins cada cop ens mostra més el seu suport. Enguany hem fet les tres millors actuacions de la nostra història, incloent Reus i Vilafranca, però, el fet que la primera fos aquí a Mataró, va ser molt important i la gent ho va viure molt.
I aquest diumenge torneu a Mataró?
Sí, ara ens queda l’actuació de diumenge a la XXII Diada Mariona Galindo Lora i, l’altra setmana, a Terrassa. Esperem fer grans actuacions els dos dies però a Mataró serem molta menys gent que a Terrassa, on hi haurà quatre colles grans acompanyant-nos. Els castells tenen moltes coses bones però una de les coses més maques és que, quan vas a una actuació, tothom s’hi ajuda. I això és el que permet fer aquests castells tan grans, com l’altre dia a la nostra millor actuació a Vilafranca.
Promet el futur dels Capgrossos?
El futur és molt positiu i crec que continuarem creixent l’any que ve. Si fóssim 300, enlloc d’entre les 120 i 150 persones que anem actualment a tots els assajos, l’any vinent podríem fer castells de 10, que suposo que és l’objectiu. Jo, personalment, espero estar molts anys més. Com a mataroní i maresmenc és un orgull poder formar-ne part.