Un esclat de música i llum va donar el tret de sortida, puntual a un quart d’una de la nit, a l’esperadíssim concert de Manu Chao, l’estrella indiscutible del festival Cruïlla de Cultures. Llàstima que més de 400 persones estaven encara a la cua per poder entrar a l’Espai l’Arquera, el nou recinte per a concerts de gran format del festival. Tot i que es van viure moments de tensió, va ser un fet puntual que no va durar més de 5 minuts, no va deslluir ni per un moment la festa de reggae, ska, punk i rumba que tenia preparada Manu Chao. Les aglomeracions i el caos viscuts a l’entrada, ubicada al carrer Juan de la Cierva, van ser una senyal més del poder de convocatòria que té l’artista. El seu concert de dissabte passat va ser el més impressionant que s’ha viscut en la curta història del festival mataroní. Serà difícil que cap altre músic l’aconsegueixi destronar com a “rei” del Cruïlla en futures edicions.
Manu Chao, d’origen francès però resident a Barcelona, té acostumat el seu públic a un seguit de concerts sorpresa a locals petits, però dissabte es va donar un bany de multituds davant d’unes 10.000 persones acompanyat del seu grup Radio Bemba. Era l’única actuació confirmada a l’Estat, cosa que va ajudar a atreure multituds mai vistes en el Cruïlla de Cultures. Incombustible durant les més de dues hores de concert, Manu Chao va fer un recorregut per la seva llarga trajectòria musical on no varen faltar cançons com Bienvenida Tijuana, La Rumba de Barcelona, Señor Matanza, Clandestino, una versió molt personal de Volver, volver o un dels emblemes de la seva etapa com a líder de Mano Negra, Mala Vida. El característic discurs musical mestís de Manu Chao i Radio Bemba va derivar a Mataró cap a un so més accelerat, radicat en el punk i el hardcore, sense oblidar-se però de conjugar-hi ritmes d’arreu del món com el reggae, la cúmbia o la ranxera.
Al final del concert, que no va tenir pausa ni aturador, va aparèixer a l’escenari el músic basc Fermín Muguruza, que va compartir amb Chao dos dels seus grans himnes: Dub Manifest i Sarri Sarri. Muguruza també va fer acte d’aparició en el concert d’un dels teloners del músic francès, el de les raperes palestines Safaa 3 Arepeyes. D’Callaos, un dels noms més consolidats de l’escena musical mestissa catalana, van precedir Manu Chao mostrant de nou la seva solidesa a l’escenari i desenvolupant un llenguatge propi, el “nu-flamenc”, mentre que Lamatumbà van tancar la festa per aquells qui, passades les 3 de la matinada, encara aguantessin el ritme.
Balanç positiu del recinte
El que ja ha estat coronat com el rei del Cruïlla de Cultures 2009, va ser l’encarregat d’inaugurar el nou emplaçament del Festival mataroní i posar-lo a prova. El nou Espai l’Arquera s’ha convertit en un recinte de concerts de 1ª divisió que ha complert les expectatives del públic. Un escenari gegant, so impecable, accessos amplis i ben senyalitzats i sensació de seguretat. A banda de les cues als lavabos i a les barres (a més d’un li va costar mitja hora comprar una beguda) i el lapsus inicial als accessos, el recinte va estar a l’alçada en tot moment. Les reaccions del públic a la sortida del concert eren positives, “el lloc és impressionant, feia temps que calia un recinte d’aquestes característiques a Mataró i espero que es quedi així una temporada” Va afirmar Carla Hernàndez a la sortida del concert. “No hi ha punt de comparació amb el Parc Central, més espai, pantalles gegants i un so brutal. I tot això sense molestar als veïns”, va comentar per la seva part un altre dels assistents, Octavio Muñoz.
-