Mataró és una ciutat amb poca vida cultural, amb falta d'equipaments i de propostes concretes que atreguin públics diversos i amb un baix consum cultural. Aquesta són algunes de les conclusions d'un informe sobre la situació cultural de la ciutat encarregat pel Patronat de Cultura al Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC), una institució depenent de la Diputació de Barcelona, que es va fer en el segon semestre del 2002. Capgros.com ha tingut accés al document, que ha començat a ser repartit entre la quarantena de persones que han participat en l'elaboració del treball després que la Junta del Patronat de Cultura hi donés el vist-i-plau.
El document, de 64 pàgines, no aporta cap novetat espectactular respecte l'anàlisi de la situació cultural de la ciutat, però si que apunta tendències i idees que poden ser molt útils en el futur, segons comenten fonts del Patronat de Cultura. En aquest sentit, l'informe afirma que costa trobar una altra activitat exceptuant la Festa Major de les Santes que gaudeixi de l'aprovació dels mataronins. L'informe del CERC recull els resultats d'un altre estudi on es deia que el 87% dels mataronins participa a les Santes, mentre que a la cavalcada de Reis hi va el 83,3% de la població i al Carnaval el 61,9%. Les festes de barri són seguides també per un 59,2% de la població, però en canvi només un 3,7% de la població declara pertànyer a una entitat cultural.
El teatre, l'únic sector destacat
El quid de la qüestió és que a banda d'aquestes activitats els ciutadans no destaquen cap altre esdeveniment cultural. Si es fa una repassada als diferents sectors culturals, en l'estudi s'apunta que només el teatre gaudeix d'un cert prestigi a la ciutat, gràcies sobretot a l'existència d'un espai com el Teatre Monumental i l'Aula de Teatre, a més de la feina de Sala Cabañes i l'Arcàdia Cafè Cultural. Per contra la dansa, la música clàssica, les arts plàstiques tradicionals i els llenguatges avançats estan entre els sectors amb poca incidència.
Pel que fa a l'art, el treball subratlla la falta d'espais on poder exposar, la manca d'espais de creació i d'una bona escola d'art, mentre que en el terreny de la música es critica la poca atenció a la formació musical, la pobra programació del Teatre Monumental i l'absència d'un espai de petit o mitjà format. En el terreny de les lletres es remarca la bona acollida de la Biblioteca Pompeu Fabra i de la llibreria Robafaves i en l'apartat audiovisuals s'apunta la inexistència de la ràdio municipal i la necessitat de potenciar la televisió local.
Dins l'apartat de patrimoni es deixa clar que tot i tenir unes bones oportunitats de vendre cap a fora el Clos Arqueològic de Torre Llauder, masies representatives del passat agrari o fàbriques característiques de l'època de la industrialització- l'Ajuntament no ha fet un esforç decisiu per difondre'l. Així mateix, s'apunta la falta de línia pròpia en les exposicions del Museu de Mataró.
Pla d'Acció Cultural
L'estudi de la Diputació també entra a valorar el paper que juguen els diferents agents en el món cultural. Així, s'especifica que l'Ajuntament no té a hores d'ara un Pla d'Acció Cultural explícitament formulat, estructurat i presentat com a tal que permeti orientar la seva política cultural i que aquesta és una mancança greu. En aquest sentit, l'informe apunta que es treballa més a partir dels esquemes de acció-reacció que no pas amb planificació. En el terreny de les entitats, el treball concreta que la Sala Cabañes i la Colla castellera Capgrossos de Mataró són les que tenen més vitalitat i en el terreny del sector privat es parla del Clap, el Robafaves i l'Arcàdia Cafè Cultural. Pel que fa als espais culturals, el treball apunta que aquests es troben massa concentrats en el centre de la ciutat, excepte la Biblioteca Pompeu Fabra que és el més ben valorat, per sobre del Monumental i Can Palauet- i que això dificulta trencar la barrera centre/barris.
