Els mataronins van acompanyar Capgròs en la celebració del seu 30è aniversari. Unes 600 persones van omplir el teatre Monumental divendres passat, dia 6, en l'acte "Jo també sóc Capgròs, proposat per la revist com un regal per a la ciutat, que va comptar amb entrevistes a cares conegudes i diverses accions teatrals. Un èxit d'assistència que va servir per coronar la commemoració de les tres dècades de vida de la publicació, que en aquest 2014 també s'ha concretat amb accions com l'edició d'una revista especial, l'exposició 'Tempus Fugit' o l'assemblea de l'ACPG-AMIC a Mataró.
A 3/4 de 9 de la nit, la presentadora Georgina Altarriba va donar el tret de sortida de l'acte, que ben aviat va desvelar les seves cartes teatrals: el primer dels cinc monòlegs que van servir per representar cinc capítols dels darrers 30 anys de Mataró, protagonitzats per personatges de ficció però plenament verossímils. El primers, l'Angelina, una mataronina procedent de Cehegín, a qui l'any 1984, quan es va fundar la revista, acabaven de fer fora de la tèxtil Can Mas. Les accions teatrals, encarregades a la productora mataronina Factea, també van representar històries com la de l'Eva, una barcelonina que va venir a viure a la Via Europa; l'Alí, un nen del Marroc que acabava d'arribar a Rocafonda; la Montse, una botiguera del centre preocupada per les grans superfícies, i l'Antoni, víctima de les Preferents.
Les entrevistes
Els monòlegs dels cinc personatges van anar puntejant tot l'acte, on també van destacar els parlaments de l'alcalde, Joan Mora, i del Secretari de Comunicació de la Generalitat, Josep Martí. Mora va destacar la capacitat de Capgròs s'omplir el Monumental i va felicitar a tota la família de la revista, mentre que Martí va destacar la publicació com una "garantia" per als seus anunciants. La cita es va basar també en les entrevistes amb quatre personatges de la ciutat, conduïdes pel periodista de Capgròs Vern Bueno. El presentador del TN Migdia de TV3 Carles Prats, l'escriptora Care Santos, i l'actriu Clara de Ramon i el músic i artista Marc Salicrú, que van compartir escenari en el tram final. La conversa amb Prats va girar al voltant de la seva arribada a Mataró, l'any 2009, després de liderar les corresponsalies de París i Brussel·les. La seva visió de la ciutat, les viviències de la crisi com a periodista i el paper dels mitjans locals van ser altres ítems de l'entrevista.
Amb Care Santos, la conversa va arrancar seguint el fil del testimoni de l'Alí, parlant dels companys de classe dels seus tres fills, de 8, 10 i 12 anys, molts d'ells d'origen immigrant. La capacitat de Santos de connectar amb els lectors adolescents i el seu èxit per Sant Jordi, on va ser l'escriptora catalana que més va vendre, així com el paper que ha jugat en la seva vida les llibreries de Mataró, també es van comentar durant la conversa. La darrera entrevista va ser amb Clara de Ramon i Marc Salicrú, dos joves mataronins que ronden la vintena i que coincideixen en el fet d'haver trepitjat escenaris (el Teatre Nacional i el festival Primavera Sound, respectívament) de manera molt precoç. Crítics amb la pèrdua d'esdeveniments a la ciutat com el festival Shakespeare o el Cruïlla de Cultures, però també convençuts que és la ciutat on volen viure. "Per mi Mataró és com un diumenge al matí", va concloure De Ramon.
El valor de ser Capgròs
En el discurs final, l'editor de Capgròs, Mateu Ros, va plantejar una reflexió sobre el significat de "ser Capgròs", un concepte gairebé insultant als anys 80 i del qual avui tothom se n'enorgulleix. Ros també va destacar que aquest mes de juny és el de la "cooperació", dins de la campanya "Mataró, ciutat de valors", un valor que possibilita que Capgròs surti cada setmana al carrer, i que Mataró tingui una xarxa d'entitats i associacions que fan d'aquesta una ciutat millor. Ros va animar els mataronins a creure's el potencial de la seva ciutat, i va acabar donant les gràcies a lectors, anunciants, entitats, associacions, administracions locals, patrocinadors i a totes les persones i col·laboradors que han format part de l'equip de Capgròs durant les darreres tres dècades.