Quan em pregunten com
el defi niria, jo sempre
dic que és una persona
profundament coherent. I crec que
això és el que retrata la pel·lícula:
trenta anys després continua cantant
pels mateixos motius i en la
mateixa llengua. Tot i que potser si
hagués canviat de llengua i d'idees
li hauria sortit més rendible. Així
defi neix l'arenyenc Lluís Danés Lluís
Llach, el protagonista de la seva
primera pel·lícula: Llach, la revolta
permanent. El documental, que
arriba als cinemes el 9 de març,
va estrenar-se al Gran Teatre del
Liceu el passat 12 de febrer amb
una gran acollida del públic.
Lluís Danés és director d'escena,
escenògraf, creador d'espectacles
teatrals i realitzador de muntatges
audiovisuals. A partir d'amics
comuns en el món teatral, Llach
i Danés es van conèixer i van
començar a col·laborar. Des de
1999, Danés col·labora amb Llach
com a escenògraf dels espectacles
Poetes, Tríade, Jocs, Germanies i,
darrerament, Tranuites Circus. Al
realitzador maresmenc feia temps
que li rondava pel cap la idea de
fer un documental sobre la fi gura
de Llach. Quan vam començar a
treballar sobre el tema, vam veure
que un moment que sintetitzava molt
bé la trajectòria i la coherència del
Lluís era el Campanades a mort,
que implica la lluita social contra
la injustícia i, a partir d'aquí, vam
començar a estirar el fil.
La història d'una cançó
Llach, la revolta permanent és la
història d'una cançó, Campanades
a mort, el retrat de la persona que
la va escriure i la crònica dels fets
que la van provocar. El 3 de març
de 1976, durant una assemblea de
treballadors a Vitòria, la policia va
matar cinc persones i va ferir-ne de
bala cent més. Aquella mateixa nit,
empès per la ràbia, Llach compon
Campanades a mort. L'any passat,
trenta anys després dels fets de
Vitòria, Llach va tornar al País Basc
i va cantar la peça en un concert
multitudinari en record de les víctimes
del 3 de març.
La pel·lícula combina un viatge
físic, que és el de Llach anant de
Porrera fi ns a Vitòria per participar
en el concert commemoratiu amb
un viatge en el temps, des que
Llach comença a cantar fi ns que
s'assabenta dels assassinats de
Vitòria. Crec que pot ser interessant
per a gent com jo, que coneixia
el Campanades a mort, però els
fets no els vaig conèixer a fons
fi ns que no estava treballant en la
pel·lícula.
Ara que el cantautor de Verges
es retira dels escenaris, Lluís Danés
pensa que el Llach agitador es
mantindrà per sobre de l'artista.
Si vol opinar, opinarà. Crec que no
podrà tenir la boca tancada, encara
que, com a músic, ja no estigui a
primera fila.
Un fotograma del documental