Façana de Ca l'Arenas

Vern Bueno

Una casa sense gaire vida

Els artistes fan un balanç negatiu de Ca l'Arenas, i en critiquen les exposicions, la manca de dinamisme i la falta d'activitats

Més de mig any després de la seva inauguració, l'1 de juliol de 2006, el Centre d'Art Germans Arenas i Clavell no acaba de convèncer el col·lectiu d'artistes de la ciutat. La restauració de la casa de Jordi i Jaume Arenas, al número 64 del carrer Argentona, va suposar una inversió d'1,4 milions d'euros, per convertir l'espai en un punt de trobada dels artistes mataronins. Aquests, però, es mostren crítics amb la gestió que el Patronat Municipal de Cultura fa de Ca l'Arenas, en especial per la seva manca de dinamisme, la poca transcendència de les seves exposicions i la falta d'activitats complementàries.

"L'ús que es fa de la casa és pèssim”, afirma el pintor Albert Alís. El principal problema de Ca l'Arenas, segons ell, és que és un centre “molt poc dinàmic”. “Els seus gestors no tenen imaginació”, afegeix. Alberto Romero, un dels artistes joves més destacats de la ciutat, coincideix amb Alís en carregar contra el pla d'usos de Ca l'Arenas. Creu que l'espai no està “prou ben aprofitat”, i considera “poc vistoses” les iniciatives que s'hi duen a terme. “M'agradaria veure un panorama artístic més interessant i obert”, assegura. Segons ell, entre els gestors manca algú “que conegui la situació actual del món de l'art”. Josep Novellas, del col·lectiu Els Dimarts del Llimoner, fa un balanç “molt negatiu” del primer mig any de vida de Ca l'Arenas. “Falla la direcció, perquè no hi ha cap criteri artístic. Es passa del videoart i l'art contemporani a retrats de l'any de la picor”. El pintor qualifica l'exposició anual de la primera planta –”Mirades contra el temps. El retrat a les col·leccions del Museu de Mataró”– de “realment penosa”. A més, es queixa que els artistes de la seva generació, que van conèixer directament a Jordi Arenas, estan sent “oblidats.”

“De moment em sembla un centre inactiu”, exposa Josep Maria Codina, deixeble de Jordi Arenas. Per Codina, el balanç artístic “no és gaire reeixit”. A més, afirma que la casa “ha deixat molta gent fora. De la generació d'artistes deixebles de Jordi Arenas no n'he vist mai cap a Ca l'Arenas”. L'artista lamenta que no s'hi hagin fet conferències, debats, tertúlies, representacions i la resta d'activitats previstes en el pla d'usos de la casa.

Menys crítics han estat el president de l'Associació Sant Lluc per l'Art, Antoni Luís, el cèlebre pintor Perecoll i Verònica Aguilera, artista que ha exposat a la casa. Luís, marmessor del llegat Arenas, ha definit de “positius” els primers mesos de vida, en especial en l'apartat artístic. Tot i així, reconeix que hi ha “temes pendents”, com les d'activitats paral·leles que dinamitzin la casa, l'ús d'espais com el pati, fins ara inactiu, o més rotació de les exposicions de la primera planta. Perecoll assegura que les exposicions puntuals han tingut “bon nivell” i creu que en l'àmbit artístic s'està traient profit de Ca l'Arenas. “No deixa de ser cert, però, que a Mataró li caldria un altre centre d'art més gran”. I Aguilera creu que l'espai dóna “molta difusió als artistes que hi exposen”. Segons ella, la casa compleix amb l' objectiu de mostrar “l'art emergent”.

Bon balanç des del Patronat
El president del Patronat de Cultura, Jaume Graupera, assegura que amb els primers mesos de vida Ca l'Arenas “s'ha consolidat i ha complert els objectius pels quals va ser dissenyat”. Graupera destaca l'èxit “espectacular” dels tallers escolars i les visites guiades, i apunta que estan treballant amb els marmessors del llegat Arenas per fer més dinàmica la vida a la casa. El regidor defensa la línia artística que se segueix al centre d'art. “Més que exposicions, plantegem mostres, tastets, perquè el públic tingui accés a una major oferta. Així, guanyem diversitat i pluralitat”. Si aquest any s'ha centrat en el retrat, sembla que la propera temporada el paisatge serà el protagonista. Graupera, però, reconeix que la senyalització i promoció de les activitats de la casa són “millorables”.

Xifra reduïda de visitants
Els crítics amb Ca l'Arenas valoren que la casa rep poc públic i sempre sembla mig buida. Des de la seva inauguració fins a finals de 2006, segons dades del Patronat, un total de 4.564 visitants han passat per les seves instal·lacions. D'aquests, 1.054 es van registrar en un sol dia, el de la inauguració de la casa. Des de Cultura consideren que la xifra de visitants és “positiva”, i diuen que l'afluència de públic es deixa notar sobretot els caps de setmana i els festius.

Etiquetes: