Suspensió de la incredulitat. És aquell estat que assoleix l’espectador quan entra a un cinema, a un teatre o a un espectacle de màgia. O, vist d’una manera més provocadora, quan ho fa a un ofici religiós. Deixa la raó a banda i es mostra disposat a creure que allò que veu i sent, per molt que darrere hi hagi els mecanismes de la ficció, és real, autèntic. Aquest és l’eix de l’exposició “El desig de creure”, que es pot veure a Can Palauet fins al 28 de febrer. Comissariada per Cèlia de Diego, inclou l’obra de set artistes que reflexionen a través de les seves obres sobre l’il·lusionisme, la màgia, la prestidigitació, l’endevinació o l’aparicionisme. “Mostren la predisposició de l’espectador en creure en allò que no es veu, que no s’entén, que contradiu la raó”, diu de Diego.
La mostra arrenca amb una col·lecció de joguines de Borràs, l’empresa mataronina que es va fer famosa pels seus artilugis de màgia. És l’excusa per reflexionar sobre el nostre desig de creure. Lúa Coderech juga amb el concepte de “cold reading”, emprat pels vidents per convèncer els seus clients (dir allò que vol escoltar, ser ambigu...). L’alemany Christian Jankowski converteix amb un truc de màgia els espectadors d’una exposició en ovelles, en una crítica oberta a com l’art pastoreja el públic. Júlia Montilla se centra en l’àmbit espiritual per mostrar com es construeix un relat comunicatiu a l’entorn de les aparicions marianes com la de Garabanal (Cantàbria). El mataroní Dani Montlleó ofereix un joc a l’entorn del Grial, un dels objectes més “màgics” per la seva capacitat de transformació. I el portuguès Joao Onofre sorprèn amb una foto on apareix levitant i amb un certificat que assegura que no està trucada. En totes les obres es planteja a l’espectador una dicotomia entre “la confiança en la pròpia mirada”, un instint molt traïdor, i la presència del truc, que ens dóna una explicació que “potser en realitat no volem saber”, com diu la comissària.
-