L'exposició Francesc Ferrer i Guàrdia i l'Escola Moderna que es va inagurar ahir a la Biblioteca Pompeu Fabra suposa un ampli recorregut per la biografia del mestre alellenc. Al marge d'explicar amb rigor les circumstàncies polítiques i socials que van condicionar la seva obra, la mostra destaca Ferrer i Guàrdia com a figura clau per entendre la pedagogia moderna. La seva principal aportació, l'Escola Moderna, va suposar tota una revolució al renovar les fòrmules educatives establertes a principis del segle XX.
Quatre grans panells i divuit quadres explicatius configuren el cos de l'exposició, organitzada per CNT Mataró, i que porta més de deu anys recorrent diversos indrets de la geografia peninsular i europea. Les diverses fotografies, portades de revistes i altres documents, permeten entendre la vida a Barcelona a principis de segle, l'evolució de l'escola durant aquests anys o el concepte d'educació racional i científica que defensava Ferrer i Guàrdia.
Les influències de Ferrer i Guàrdia
La inaguració es va completar amb una conferència a càrrec de Ferran Aisa, documentalista de l'exposició i historiador de la figura de Ferrer i Guàrdia. Aisa va ennumerar les influències del pedagog, que van des del socialisme utòpic que promulgaven Owen i Furier, fins a les escoles de pensament llibertari o les laiques de finals s.XIX. El pensament de Ferrer i Guàrdia no neix perquè sí va recordar Aisa.
