Feia molt de temps que el Clap no es veia així. No tant sols per la quantitat de gent que omplia la sala (n'hi havia tanta que de la meitat cap endavant resultava fins i tot una mica incòmode), sinó per l'entrega total del públic al conjunt que els va fer ballar sense parar durant una hora i mitja llarga. Divendres, dia 29, els romanesos Fanfare Ciocarlia van donar el veritable tret de sortida del Cruïlla de Cultures (tot i que el festival va arrancar oficialment amb la revetlla de Sant Joan) amb un concert que va demostrar la riquesa i contemporaneïtat dels ritmes balcànics i la música d'arrel gitana, interpretada amb total llibertat i fusionada sense complexes amb ritmes i sonoritats d'arreu.
Titani, la fusió dels mataronins La Coixinera i els valencians Escandall, va escalfar la nit en el seu paper de teloners, amb la seva proposta folc ballable que, com és costum en les seves actuacions, van provocar un bon sarau entre el públic. Fanfare Ciocarlia van iniciar la seva actuació amb quatre tubes disposades en fila que marcaven el ritme, com una locomotora amb les calderes a vessar i a punt de descarrilar, i donaven cobertura als set músics més que es repartien la resta de metalls (clarinet, trompeta i saxofon), la veu i la percussió. El públic, disposat a la festa des del primer moment, va viure uns compassos inicials complexos, amb els quals Fanfare Ciocarlia semblava que no ho volia posar fàcil. Els vents xocaven en un diàleg gairebé abstracte, el ritme quedava en segon pla i els romanesos demostraven que el seu no és sempre un plat per a tots els gustos.
Poc a poc, però, la fanfàrria es va anar desplegant amb tota la seva força. L'ambient es va caldejar, fins arribar a un punt de no retorn, gràcies en bona part al saxofonista, músic de recursos il·limitats que semblava la reencarnació balcànica de John Coltrane. Els espirals infinits que va extreure del seu saxofon van figurar entre els moments àlgids de la nit, emparentant el concepte de Brass band amb el hard bop més lliure.
Eclèctics i festius
La seva exhibició va deixar via lliure al tram més festiu del concert, el tram més eclèctic, un calaix de sastre on hi van caber ecos llatins, ritmes de ska (els trombons marcaven la pauta com si de la secció de metalls de Skatalites es tractés) i adaptacions de temes cinematogràfics, entre ells el de la saga de James Bond. La relació de Fanfare Ciocarlia amb el setè art no és nova; seva és la banda sonora de films com Borat o Contra la pared. Van prendre protagonisme els temes del darrer disc, Queens and kings, un dels més variats de la seva discografia, on la fanfàrria romanesa es combina amb folc macedoni, rumba, funk i pop.
Fanfare Ciocarlia van tancar el concert amb dos bisos, producte de l'aclamació popular. Si hagués estat pel públic, l'actuació s'hauria allargat fins la sortida del sol, ja que hi ha ben poques propostes més ballables que la d'aquests músics romanesos.
Percussió i trompetes de la fanfàrria