És un dels jaciments romans més importants del país, i alhora un gran desconegut, fins i tot per a molts mataronins. El Clos Arqueològic de Torre Llauder celebra el 50è aniversari del seu descobriment, considerat una de les principals fites de l’arqueologia catalana del segle XX. Per commemorar aquesta efemèride, el recinte torna a obrir portes a partir d’aquest divendres, dia 11, després de mesos tancat al públic per poder-hi executar diferents tasques de rehabilitació i manteniment. Ho farà amb una festa d’ambient romà, a la qual hi participaran els Armats i on també hi haurà música, dansa i un tastet gastronòmic. L’objectiu, tal i com afirma el president de l’IMAC, Joaquim Fernàndez, és donar a conèixer la vil·la romana de la Torre Llauder als mataronins, i alhora convertir el clos arqueològic en “un element de promoció de ciutat”, gràcies al seu caràcter únic dins del territori.
A partir d’aquest divendres, els mataronins i els visitants de fora de la ciutat podran tornar a posar els peus al clos arqueològic. El recinte porta tancat pràcticament des de 2010, quan s’hi va instal·lar una gran carpa per protegir els mosaics de la intempèrie. Des de llavors s’ha anat avançant en les diferents fases d’excavacions i restauracions que marca el Pla Director. Però queda moltíssima feina per fer. “La reobertura del Clos és tan sols un punt i seguit”, afirma l’arqueòleg municipal, Joaquim García. La restauració del conjunt de mosaics, les excavacions a l’exterior del clos -se sap que els límits de la vila arriben molt més enllà dels actuals- i la museització de tot el conjunt són els principals projectes pendents. Es tracta d’operacions molt costoses i en moments de penúria econòmica com els actuals, es impossible establir un calendari d’execució. Mentrestant, s’han realitzat accions més assequibles, com la neteja i consolidació de mosaics i paviments i l’adequació de les estances per a la visita.
Una vila romana molt ben conservada
Entre els objectius d’aquesta campanya de restauració, així com de la celebració dels 50 anys de la seva descoberta, hi figura la voluntat de situar la Torre Llauder a l’alçada que es mereix. “Segurament hi ha molts mataronins que passegen pel costat del clos sense saber ben bé què hi ha a dins”, reconeix el regidor de Cultura. Rodejada pels intimidants i estèticament discutibles murs grisos de contenció, s’hi troba un monument únic a Catalunya. La Vil·la Romana de Torre Llauder, descoberta l’any 1961 per l’arqueòleg mataroní Marià Ribas i declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), és “una de les viles urbanes més importants i més ben conservades de l’època”, segons l’arqueòleg municipal. A tocar de la Via Augusta, es tractava d’una impressionant construcció de tres terrasses, amb un àtrium, termes, peristil i un gran jardí. L’edifici data entre els segles I i III DC, i es va construir sobre un establiment anterior dedicat a la fabricació d’àmfores i al premsat de vi. A part de la zona residencial, disposava d’una part dedicada precisament a l’elaboració de vi, que en els seus moments de màxim esplendor es distribuïa per tot l’Imperi Romà.
Les excavacions han permès documentar fins a cinc fases arqueològiques al jaciment. La primera data del segle I aC, quan era un establiment vitivinícola. Part de la vil·la senyorial que conforma gran part del jaciment es va adequar per a activitats de tipus industrial i de magatzem agrícola cap al segle IV dC. L’edifici va ser abandonat entre els segles V i VII, tot i que les excavacions han permès localitzar tombes i enterraments d’inhumanció que daten del segle IX. El jaciment no va tornar a veure la llum del dia fins que un equip d’arqueòlegs encapçalat per Maria Ribas (Mataró, 1902-1996) va iniciar les excavacions l’any 1961 i va posar al descobert la part més luxosa de la vila. Durant aquests 50 anys, el jaciment ha passat per nombroses etapes, moltes d’elles més aviat negatives per a la seva conservació i difusió. Durant els anys 70 va restar abandonat, patint espolis i degradació, i no va ser fins a la següent dècada que es va construir el mur del Clos, finançat per l’Estat espanyol. Durant els anys 80 es van realitzar noves excavacions, i també es va procedir a la reconstrucció –de manera més aviat anàrquica- de diferents murs i altres elements de la vil·la. Els mosaics, element més valuós de la troballa, van romandre a la intempèrie abans no es va instal·lar la carpa, cosa que també els ha malmès. No va ser fins al 2009 que es va establir un Pla director, a partir del qual es treballa amb un criteri establert i amb objectius concrets.
Festa romana
Els actes commemoratius del 50è aniversari de la descoberta de la vil·la romana s’aniran succeint fins al proper mes de desembre. El plat fort, però, es viurà aquest divendres, amb una “festa romana” que arrencarà amb la desfilada dels Armats de Mataró des de l’edifici de la Presó fins al Clos Arqueològic. Posteriorment es realitzarà una visita guiada pel jaciment, es projectarà un audiovisual amb la reconstrucció virtual de la vil·la. A més, hi haurà un espectacle de música i dansa a càrrec del grup de reconstrucció històrica Thaleia, i un tastet de productes gastronòmics romans, com el vi amb mel, així com de receptes de l’època. De cara al següent cap de setmana, s’inaugurarà al Museu de Mataró l’exposició “La vil·la romana de Torre Llauder, de res rustica iluronensium”, un recull historiogràfic sobre la descoberta de l’arqueologia, i també de la història de les excavacions. Entre la resta de propostes, destaca la participació dels botiguers de la ciutat, que guarniran els aparadors amb elements commemoratius, i dels pastissers que faran una rajola de xocolata amb la reproducció d’un fragment dels mosaics de la vil·la. D’altra banda, la biblioteca Pompeu Fabra acollirà una mostra d’epigrafia romana, a més de conferències, hores del conte infantil i un festival de contes per a adults relacionat amb l’època romana de la ciutat.
-