Joan Guimerà va aconseguir el seu primer encenedor Zippo quan tenia quinze anys, el 1955. En aquella època estava de moda portar pantalons Levi's, camisa texana i un encenedor Zippo. Molts mariners americans anaven pel bar Panam's, al final de la Rambla, i era la manera d'aconseguir-ne. Jo em vaig fer amic d'una dona de la vida de 28 o 29 anys que em semblava que podia ser la meva àvia i ella em va donar el primer, d'un vaixell de càrrega que es deia Detroit.
Cinquanta anys més tard, Guimerà (que no fuma) té 715 encenedors, tots ells Zippo, però el primer és probablement el que li porta més nostàlgia. Sense aquella noia, avui no tindria col·lecció. Es dedicava a la prostitució perquè la van fer fora de casa quan es va quedar embarassada i havia d'alimentar la seva filla. Aquells anys el país era molt bèstia, recorda.
Una sèrie sobre Bob Marley, un amb la cara de Carles Puyol, un de la discoteca Up&Down del qual només se'n van fer 200 exemplars o un encenedor que un amic seu va treure il·legalment del Vietnam (s'hi va jugar la pell!) són algunes de les peces més valuoses de la seva collecció. La seva dona, amics i coneguts li han anat aconseguint encenedors durant aquests anys: jo crec que de col·leccions se n'ha de tenir només una, però bona.
La de Joan Guimerà és només una de les desenes d'històries que hi ha darrere de cada col·lecció que s'exposa a l'Ateneu fins el 4 de febrer. He fet un tomb i hi ha coses impressionants: 25.000 cartells de cinema!, exclama Guimerà. A l'exposició Bojos pel col·leccionisme, però, tot va a l'engròs: 20.000 taps de corona, 4.870 sifons, 50.000 calendaris de butxaca, 15.000 posa-gots, 1.000.000 de bitllets de transport públic, 2.500 triangles de formatgets o 800 etiquetes d'aigua mineral. Els lògics condicionants d'espai han fet, però, que de les 41 col·leccions que es poden veure només se'n pugui exposar una part.
La família dels cubs de Rubik
El catàleg combina col·leccionistes de diferents edats, de diferents llocs i de diferents coses, amb la intenció que l'espectador pugui conèixer sobretot les històries que hi ha al darrere de cada col·lecció. Un altre cas és el de Pedro Luis Muñoz, a qui l'any 1981 li va caure a les mans un cub de Rubik. Ara en té més de 150, de diferents mides, amb dibuixos de tota mena, de fusta, de plàstic, de filferro, amb forma de llauna de Coca-Cola, etc. Molts només els fan perquè saben que hi ha col·leccionistes que en compraran, diu.
Un dia, un amic de Muñoz va visitar-lo i va començar a barallar-se amb un cub intentant resoldre'l. Això va encuriosir el seu fill Albert, que aleshores tenia nou anys, i també va començar a jugar amb els cubs del seu pare. Després de gairebé dos anys jugant amb els cubs, l'Albert s'ha convertit en el sotscampió d'Espanya de cubs de Rubik: resol un cub de 4x4 en 51 segons.
El vessant humà del col·leccionisme és el que més va destacar el president de Caixa Laietana, Jaume Boter de Palau, en la inauguració de l'exposició: Darrere les col·leccions hi ha històries magnífiques, tan humanes i sensibles que podrien donar peu a novel·les. El president de l'entitat va recordar que en cada col·lecció sempre hi ha el primer objecte, la peça més valuosa, la més difícil de trobar, la que es troba per casualitat, etc. Boter de Palau també va fer referència a la llarga tradició col·leccionista que hi ha a Catalunya i va destacar la bona acollida que ha tingut la crida feta des de Caixa Laietana.
Bojos pel col·leccionisme· Del 21 de desembre de 2006 al 4 de febrer de 2007.
A l'Ateneu Caixa Laietana (c/ Bonaire, 3-5)
De dilluns a dissabte: 17h30 a 20h30
Diumenges i festius: 11h30 a 13h30 i de 18h30 a 20h30
Joan Guimerà, davant d'una part de la seva col·lecció d'encenedors.