Puntuals en el dia i l’hora de cada any, els coets es van enlairar sobre el cel de Mataró per anar posant punt i final a la jornada de les patrones Juliana i Semproniana. Va ser un castell de focs correcte, de la mà de Pirotecnia Tomás, no excepcional però amb atractiu, amb algunes formes que no s’havien vist a la ciutat i amb més varietat de colors que no pas contundència sonora. A manca de dades d’assistència, la sensació era que a les platges de la ciutat s’hi va acostar menys gent que d’altres anys, sigui per la incertesa meteorològica que aquests dies ens acompanya, sigui perquè la festa prevista acte seguit al passeig Marítim – enguany no ha rebut ni el nom de Sarau – era de mínims i sense noms que atraguessin un públic massiu.
Aquest “mini-sarau” tenia com a punt més enigmàtic l’anomenat Flashlot. Va dur-se a terme a la placeta rodona que hi ha al pas subterrani del costat de les cases del Callao, i va consistir en un ball coreogràfic acompanyat amb llanternes a la mà i al ritme de la música dels Tabalers del Drac. Res d’espectacular i molt breu, però almenys va ser participatiu i un bon grapat de vianants hi van prendre part. No gaire lluny, a l’escenari on el dia 24 van pujar els Gospel Sons i els grups d’havaneres, començava un Improshow que va tenir els seus alts i baixos, i tot seguit va començar a sonar la rumba, amb músics de la ciutat i la participació en diverses peces de components de Gertrudis, Ai, Ai, Ai i Los Manolos. Alguns centenars de persones van moure els malucs d’un ritme que quasi sempre ha estat present al passeig Marítim en la nit del 27 de juliol. Els dj’s posaven les notes finals per als que encara tenien ganes de gresca en una matinada que ja per costum molts es prenen més relaxadament que les anteriors i les dues que encara han d’arribar.
-