La preinscripció escolar per al curs 2025-2026 a Mataró, que es troba en fase de jornades de portes obertes a escoles i instituts, ve marcada per l’anunci, la setmana passada, del tancament de dues línies d’I3 a centres públics, les escoles Rocafonda i Camí del Mig. Un fet que des del departament d’Educació i el propi Ajuntament s’ha justificat per la suposada “sobreoferta” a les zones on es troben situats, i pel descens de la natalitat.
La decisió és controvertida, com sempre ho resulta l’elecció de “capar” línies a centres educatius, i en aquest cas ho resulta especialment per diversos motius. En primer lloc, per afectar una escola de màxima complexitat com és Rocafonda, i per anar en contra dels criteris de planificació educativa acordats per unanimitat a Mataró (que reclamaven evitar pèrdues de línies en aquest tipus d’escoles i proposava fusionar centres abans de tancar segones línies).
Però l’altra qüestió que s’ha posat sobre la taula és que sigui de nou el sistema escolar públic de la ciutat, i no el concertat, el que hagi rebut la retallada. Com ja va passar fa dos anys amb l’escola La Llàntia i com es va intentar, el passat, amb Germanes Bertomeu, on la lluita aferrissada de la seva comunitat educativa i possiblement el color polític diferent de Generalitat i Ajuntament van permetre tombar el tancament de la segona línia d’educació infantil.
A la pública és a qui li toca el rebre, a la ciutat i al conjunt del país, on les previsions de la Generalitat són reduir 83 grups d’I3 i 1r d’ESO el curs que ve, gairebé cap d’ells a la concertada. Un fet que, si es té en compte la demanda de places escolars com a criteri per a prendre aquestes decisions, xoca amb les xifres registrades a Mataró en el darrer any.
Tancament d'una línia de l'Escola Rocafonda. Foto: R.Gallofré
La preinscripció a públiques i concertades
Les dades de preinscripció a Mataró per al curs vigent, el 2024-2025, a les quals ha tingut accés Capgròs, mostren que el conjunt de centres públics de Mataró van oferir 576 places d'I3, de les quals se’n van demanar com a primera opció 573, deixant només 3 vacants. En canvi, la concertada comptava amb 494 places, de les quals només se’n van cobrir 443, deixant un total de 51 vacants. Aquest desequilibri contrasta amb la decisió de retallar places a la pública quan la necessitat de reducció, sempre segons el criteri emprat, semblaria més evident en la concertada.
Sense entrar al detall de cada cas, hi ha el cas d’un centre concertat que van sumar més de 20 vacants entre les places ofertades i les escollides per les famílies com a primera opció, i dos més amb una desena de places buides. Quelcom que no és pas exclusiu de la concertada, ja que entre els centres públics mataronins també n’hi va haver amb un important desequilibri entre les places ofertades i l’elecció en primera posició per part de mares i pares.
En el cas del sistema públic, però, el balanç final és pràcticament zero perquè les vacants en alguns centres es compensen amb l’excés de demanda en altres. En concret, les escoles públiques del Centre i Eixample de la ciutat -Angeleta Ferrer, Anxaneta, Montserrat Solà i Joan Coromines- així com Maria Mercè Marçal, van registrar més peticions en primera posició que places ofertades, en dos casos per sobre de la vintena.
Germanes Bertomeu és una de les escoles que més ha lluitat contra l'estigmatització. Foto: Cedida
Sobreoferta i segregació
El desequilibri en la demanda escolar als centres públics mataronins és un dels principals problemes que afronta la planificació educativa a la Mataró, i que ha portat l’Ajuntament a argumentar la “sobreoferta” en determinades zones, com ara Pla d’en Boet o Rocafonda, partint de la base que al centre de la ciutat es patiria exactament la situació contrària. En aquest camp, però, hi entren en joc altres variables, com ara la segregació escolar (centres que concentren molt alumnat vulnerable, entre ells de famílies immigrades de països pobres, mentre altres tenen majoritàriament alumnat ordinari o benstant), un fenomen que no es dona tan sols entre escoles públiques i concertades. Dins del mateix sistema públic mataroní, s’estableix de facto una “doble xarxa” amb un repartiment molt desnivellat d’aquest alumnat.
Aquest fet comporta un fenomen d’estigmatització de determinats centres educatius a la ciutat, sobretot els ubicats a la perifèria més pobra, un fet reconegut pel propi Ajuntament. Escoles ignorades sistemàticament per les famílies, que reben una xifra de visites durant les portes obertes molt menor a la d’altres centres, i que el consistori ha volgut ajudar a revertir enguany impulsant vídeos promocionals de cada centre, on s’exposa el seu projecte educatiu i on no se’n diu el nom fins al final per pal·liar la citada estigmatització.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta