Quan la processó va per dins

A la capital del Maresme hi ha nou confraries i germandats, a més a més dels Armats de Mataró. Cada entitat amb la seva idiosincràsia, amb les seves peculiaritats, però confluint en un objectiu comú: que els actes de Setmana Santa surtin a la perfecció, amb llum pròpia. “A vegades no som conscients del que hem aconseguit aquí. Quan ens trobem amb agrupacions de fora de Mataró, moltes persones ens feliciten per les processons que fem, sobretot per la General de Divendres Sant”, comenta Pilar Sánchez, presidenta de l’Hermandad Nuestra Señora de la Soledad. “A la nostra germandat la majoria dels seus membres són del barri de Cerdanyola, però en tenim també d’Argentona i enguany n’han començat a venir de Granollers, atrets pel que han vist per internet”, informa Javier Lechuga, “Hermano Mayor” de l’Hermandad Nuestro Padre Jesús Nazareno y Nuestra Señora de la Esperanza.

A aquestes alçades, els portants i “costaleros” duen ja molts vespres i nits d’assaig i de feina feta, corregint i millorant passos i moviments, en espais de la ciutat amplis i on no molestin els veïns. En el cas de la Soledad assagen al polígon industrial de Mata-Rocafonda. Veureu el seu misteri sempre tancant la processó, i amb la particularitat que l’aguanten només dones, quaranta per aixecar i fer avançar els prop de mil quilos de pes. “Quan vam començar, l’any 1987, érem una quinzena de dones, i no hi va haver manera que vingués cap home. I així vam estar un parell d’anys, fins que vam decidir que sí, que seria exclusivament femení, i així està reflectit als estatuts”, recorda Pilar Sánchez. El pas s’acompanya d’una banda formada per gent molt jove i en aquest cas sí que també hi ha nois. Comencen l’assaig en una zona d’estacionament que es troba a l’interior d’una illa de naus industrials, i surten cap a l’exterior, al carrer de l’Energia, on hi estaran més de mitja hora. “Certament és una activitat bastant cansada, però que fem amb moltes ganes. A més a més d’un sentiment religiós, a moltes dones els serveix per desconnectar una estona del dia a dia”, considera Sánchez.

‘Cap al cel amb ell’
A l’altre costat de la ciutat, al barri de Cerdanyola, els anomenats “nazarenos” prenen el carrer de Rosselló i la plaça d’Isla Cristina a partir de quarts de nou del vespre. Porten dos misteris, el de Nuestro Padre Jesús Nazareno i el de Nuestra Señora de la Esperanza. El primer és l’únic de Mataró que es du “des de dins” i amb “costaleros”, i la seva estructura, coberta de làmines d’or, té més de cent anys i va ser adquirida a La Roda de Andalucía, quan en aquest municipi van renovar el material. “Per aixecar-lo – pesa uns 1.200 quilos – requereix de 35 homes, i una altra singularitat d’aquest pas és que els avisos els fa el ‘llamador’ amb una mena de martell, en comptes de campana”, afegeix Javier Lechuga. També el “llamador”, situat al davant del pas, estableix uns diàlegs amb els portadors quan l’estructura es troba en repòs, que acostumen a acabar amb el crit sentit de “cap al cel amb ell!” en el moment d’alçar-lo. Des del local de l’entitat – és la germandat de Mataró amb més associats, uns 600 - , el pas de la Mare de Déu de l’Esperança pren direcció nord, cap a la plaça d’Isla Cristina. El pes del misteri encara és una mica més elevat que el de Jesús Natzarè, i són unes 60 les persones que el carreguen, en aquest cas majoritàriament dones; o millor dir-ne noies, ja que tots els portadors d’aquesta germandat tenen entre 20 i 35 anys. “Penso que tenim una entitat amb bon estat de salut, tot i que en els anys més àlgids encara vam tenir molts més confrares, i no només som actius per Setmana Santa sinó que durant tot l’any fem moltes activitats”, exposa el “Hermano Mayor”, també molt jove. En aquest cas, la banda de música assaja per separat dels passos, al polígon industrial del Pla d’en Boet, i només es trobaran amb els passos els dies de processons. A les preparacions, els portadors escolten les tonades a través d’un reproductor de música situat dins les estructures.

Armats desarmats
Per poder seguir un assaig dels Armats cal anar fins a l’aparcament del port de Mataró. Com ocorre amb els passos, que no duen les figures al damunt ni els portadors la indumentària, els Armats tampoc assagen amb la vestimenta posada, amb la qual cosa certament a nivell visual i de “glamour” l’exhibició perd molt. Un exèrcit de romans desarmat. “Seria molt complicat portar la roba fins al port, i així es conserva més temps”, explica Jordi Romagosa. Compleix tot just la seva segona temporada com a Capità Manaia, després de substituir l’històric Francisco Javier Peláez, durant 47 anys al capdavant dels Armats. Les llances són aquí pals de fusta, però la motivació i la concentració ja hi és tota, i cal saber situar-se correctament i fins i tot aprendre a picar; no en va, es calcula que, a la Processó General, cada Armat dóna uns 7.000 cops de llança, i per tant les petites ferides a les mans poden estar a l’ordre del dia si no es fan les coses bé. “Em sento com el director d’un muntatge, amb cent persones que surten a desfilar, i aquests dos anys he volgut introduir força coses noves, amb la qual cosa ha suposat feina extra. Però el principal, el més important, és el compromís d’assistència de cada Armat, ja que si manca gent no es poden fer totes les composicions que tenim previstes”, diu Romagosa.

El resultat a tantes hores d’assaig voluntari el veuran milers de persones els propers dies pels carrers de Mataró.