La cita la sap tothom i quasi no cal ni recordar-la. Cada diumenge de quaresma “a la una tocades”. La recreació en forma de vella amb set cames de la Quaresma és habitual, una iconografia clàssica especialment present arreu dels Països Catalans. Enlloc com a Mataró, però, s’ha mantingut com a acte de ciutat durant tant de temps. La Vella Quaresma d’aquest 2023 és la que fa 45. 45 anys de seguir fil per randa una d’aquelles tradicions que ben bé semblen de tota la vida.
A la una tocades la plaça de la Peixateria sol estar ben plena. De fet, hi ha autèntics estrategs que saben a quina hora ser-hi per acaparar taula dels bars. Les famílies dels menuts, a més, també saben que més val anar-hi amb temps. S’hi ha de veure bé més val anar a seure a terra com a bons germans.
Compareix llavors la Confraria de les Set Setmanes amb les seves dues escales llargues per arribar a dalt de la Vella. I s’hi estan preparat una mica abans que comenci un ritual que és sempre el mateix i no per això s’hi deixa d’anar. “Veïns i veïnes, molt bon dia tingueu….”
El Serra la Vella és un acte d’aquests típics que si s’hi ve de fora de Mataró pots entre no entendre i flipar. La pota es resisteix i les dues persones que s’enfilen vinga a demanar que si pa, que si vi, que si altres menges, que si algun element. Tot amb el seu rodolí i tot perquè la serra no funciona i la pota no cau.
El joc és evident, net i palmari. I acaba quan finalment la pota es deixa serrar (perquè a la vista de tothom se’n treu l’entrellat de darrere) i tres coets tirats amb precisió i rapidesa fan avinent a la resta de ciutat que ja ha passat una setmana i que la Pasqua s’acosta, que la Vella ha perdut una cama. Molts mataronins passen del joc però en sentir els tres coets pensen per un moment i associen idees.
De serrades de pota n’hi ha cada diumenge. Són especials la primera, quan la plaça acostuma a estar més plena. O la de Rams, amb molta gent de vint-i-un botons que ve de beneir. Hi ha cops que plou, però res atura el ritual.
I tota la canalla anima als qui serren amb aquella tonada del ‘serra la vella, un plat d’escudella i serra la velló un plat d’escudelló’ que, com es diu a la introducció, cal “cantar tantes vegades com calgui”. La tonada, amb les seves notes, el porta la Vella d'Agàpit Borràs, la d'aquest any.
Així de simple, un punt rudimentari i màgic alhora. Cada diumenge de Quaresma a la Peixateria de Mataró.