Al nord del Maresme, entre la Vallalta i la Tordera i també endinsant-se en el Vallès Oriental, el Massís del Montnegre és el sector més muntanyós i feréstec de la comarca, i potser un dels més desconeguts per a bona part dels maresmencs. Un tresor per descobrir, que amaga grans boscos, torrents cabalosos, ermites que coronen turons i alguns dels punts més elevats de la Serralada Litoral (i, per tant, vistes privilegiades).
Els maresmencs, especialment els mataronins i veïns de les rodalies, solen arribar com a molt fins a Burriac o el Corredor quan fan sortides a la natura, o s’apropen al Montseny quan volen sortir del seu entorn més immediat i gaudir d’un entorn més muntanyós i frondós. Però sovint obliden el Montnegre, a tocar de casa i ple d’atractius que cal reivindicar. Us proposem diversos plans i rutes per descobrir-ho vosaltres mateixos.
El cim més alt de la comarca
El Turó d'en Vives, nevat, vist des de Sant Iscle. Foto: Wikipedia Commons
Amb 759 metres, el Turó d'en Vives presideix el Maresme des del Montnegre
El turó d’en Vives, amb 759 metres, és el punt més elevat del Maresme, encara que no de tot el massís (aquest honor recau en el Turó Gros, al Vallès, 7 metres més alt). Hi ha diverses rutes que us permeten ascendir al turó maresmenc, però us recomanem que seguiu la que proposen des del blog ‘Sostres comarcals’, que tal i com diu el seu nom, us explica amb tot detall com arribar als cims més elevats de cada comarca catalana.
La ruta que proposen per al Turó d’en Vives és circular i parteix de Sant Martí del Montnegre, un dels punts més visitats del parc natural i des d’on hi ha unes vistes magnífiques del Montseny. Es tracta d’una ruta circular sense grans dificultats, d’uns 13 kilòmetres, que els autors van fer en poc més de quatre hores, i que permet arribar fins a ‘La telefonista’, la torre de guaita que corona el turó.
El massís de les ermites
Sant Marti de Montnegre, emblema del massís. Foto: Wikipedia Commons
Les nombroses ermites són una mostra de la devoció popular arrelada en els segles
Abans parlàvem de Sant Martí del Montnegre, un dels emblemes d’un massís que destaca per les seves ermites. Daniel Rangil, expert en folkolore i mitologia catalana, ha publicat diversos llibres en forma d’història oral del territori que conforma les muntanyes i valls entre el mar, la Tordera i les rieres d’Arenys i Vallgorguina. Com a expert en la matèria, ens parla de les nombroses ermites que poblen el territori, i que val molt la pena explorar.
Rangil va elaborar un mapa que geolocalitza totes les ermites, capelles i altres edificis religiosos que es troben al territori, alguns en molt malt estat i abandonats, tot i que d’altres van sent restaurants progressivament. Una mostra, tal i com explica el mateix escriptor, de la devoció popular, arrelada en els segles (moltes de les ermites es remunten a fa dotze o tretze segles) i que durant tot aquest temps, amb altibaixos, han marcat la vida social dels “montnegrins”.
De passeig per la Vallalta
Vista aèria de Sant Pol de Mar, punt d'entrada a la Vallalta
Proposem una ruta fins a les Torrenteres, un espai de vegetació exhuberant
Sant Pol de Mar, la vila de llarg més bonica i pintoresca del Maresme, també és el punt on la franja entre el mar i la Serralada Litoral és més estreta, on les ondulacions del terreny arriben fins a tocar el Mediterrani. Les cases indianes, els edificis modernistes, les façanes blanques i les esglésies que s’aboquen al mar que conformen Sant Pol són un magnífic punt per començar a explorar la Vallalta, estreta vall als contraforts del Montnegre amb un microclima molt benigne.
La maduixa és la reina d’aquesta vall, que remunta fins a Arenys de Munt passant per les petites viles de Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta. Una excursió molt típica i recomanable de la zona comença i acaba en aquesta darrera vila. Es tracta de la ruta fins a les Torrenteres, un espai humit i fresc, de vegetació exhuberant d’alt valor ecològic, al que es pot accedir amb un camí circular des de Sant Cebrià. Una ruta senzilla, tot i que una mica llarga, ben indicada i que transcorre majoritàriament per pistes forestals.
Castell i muralles a peus del massís
Més enllà del Maresme, Hostalric també és un bon punt de partida per explorar el Montnegre
Ben a prop del Maresme, Hostalric val molt la pena una visita
Deixant enrere el Maresme, una altra bona porta d’entrada al Parc Natural del Montnegre és Hostalric, una vila que per si sola ja val una visita. El seu castell i recinte emmurallat són realment espectacular, i amb el casc antic del municipi formen un conjunt ben fotogènic a peus del Massís, des del seu vessant de la comarca de La Selva. Des d’Hostalric surten diverses rutes circulars que s’endinsen en el parc natural, creuant el riu Tordera i endinsant-se per racons com ara la Vall de Ramió.
Per als que vulgueu quedar-vos pels entorns del poble, la ruta del Parc de les Rieres és molt recomanable. Un itinerari circular de cinc quilòmetres transcorre per les hortes d’Hostalric, les ribes de la Tordera i de la riera d’Arbúcies i el nucli històric de la vila. L’itinerari combina els elements del patrimoni fluvial i agrícola amb els de caire històric com el Molí, la Farga, la fortalesa d’Hostalric, la porta de Barcelona o les torres i muralles de la vila. Una part del recorregut ressegueix el riu Tordera, fet pel qual ens permet gaudir de la vegetació de ribera.