Pocs poden imaginar que la cervesa, que tant ens ha acompanyat en moments d'alegria i tristor, podria veure's amenaçada pel canvi climàtic. I no, no és alarmisme, sinó una realitat que està començant a fer-se visible. El fet que Mèxic, el major exportador de cervesa del món, estigui alertant sobre una possible interrupció en la seva producció, no és una qüestió menor. La repercussió no serà només per al país sinó que, inevitablement, afectarà el subministrament global, incloent a Catalunya. I més quan parlem que 1 de cada 5 cerveses que es consumeixen fora de Mèxic són mexicanes.
L'origen d'aquest problema es troba en el el canvi climàtic. La falta d'aigua a causa de la disminució de precipitacions afecta directament la producció de cervesa, ja que aquesta beguda requereix d'una bona quantitat d'aigua per a la seva elaboració. I el panorama no millora quan es coneix que només una part de Mèxic pot continuar amb la seva producció gràcies a la seva proximitat a fonts d'aigua.
Andrés Manuel López Obrador, president mexicà, ha expressat la seva preocupació per la mancança d’aigua que afecta les regions nord del país, posant en risc les operacions cerveseres. Aquesta situació pot provocar una disminució dràstica en les reserves de cervesa, una alarma per als incontables aficionats d’aquesta beguda alrededor del món. A més a més, la crisi a Ucraïna ha portat a una falta d'ordi, component essencial en la producció de cervesa.
Revisar les llicències cerveseres
Amb l'objectiu d'adaptar-se a aquesta situació, Obrador ha proposat una revisió de les llicències cerveseres i fomentar el seu trasllat cap al sud de Mèxic, on l’abundància d’aigua permetria mantenir les produccions. És important destacar la rellevància de l'indústria cervesera per a l'economia mexicana, donat que gran part de la seva producció es destina a l'exportació, sobretot cap a Europa. Si aquestes mesures no es prenen, Europa també podria patir les conseqüències.
La sequera a Mèxic també ha posat en risc altres indústries, com la producció de llet. La solució provisional ha estat la creació de pous més profunds, però aquesta acció ha portat a la detecció d’arsènic en l’aigua, requerint inversions addicionals per purificar-la abans d'arribar als consumidors.