Menys d’una setmana i ja hi serem. Sembla mentida que hagi passat un any. Passa amb el calendari que com més calor fa sembla que més s’acceleri i quan arribem a just i entrem al juliol quasi que anem trotant i ens trobem les grans cites a sobre. De fet ens encanta. No ens queixaríem pas per a res.
Estem parlant en primera persona del plural. És la típica trampa del que escriu sol i no vol pas sentir-sol sol ni exageradament diferent. De fet, d’això de no sentir-se diferent, de formar part d’una lògica col·lectiva és també del que van molts festivals de música. Hi ha qui els valora per l’experiència individual com si una jornada completa en algun dels grans noms de l’oferta del país valgués el mateix en el cas impossible d’estar tu sol, de fit a fit amb qui sigui que cantés. No. Els festivals van d’estar amb milers de persones, de moure’s amb elles encara que no hi tinguis absolutament res més en comú que el moment. Que aquell moment. Que aquell concert. Els festivals i la gent que hi va esdevenen col·lectivitats efímeres, que van i venen, que s’estan escapant permanentment perquè quan acaba un any ja esperes el següent i quan entres al recinte ja saps que n’hauràs de sortir.
Centrem-nos, doncs. Ja que forcem la primera persona del plural, centrem-nos. Som aquí per parlar del Cruïlla. Del festival que d’aquí a menys d’una setmana prendre el relleu dels grans esdeveniments musicals del planeta Barcelona i la galàxina metropolitana de la que som part i accionistes. El Cruïlla arriba dimecres 5, accelera dijous 6, esclata divendres 7 i acabarà apagant-se després d’enlluernar dissabte 8. Pot semblar la hòstia però tot passa en 96 hores. 96 hores de col·lectivitat que és a l’abast de qui vulgui.
Se’n poden fer dues prèvies. Una, la típica, la reproduïrem a continuació. És aquella que fa la llista dels noms sense posar-se en situació de si qui llegeix li sona algun d’ells. En tot cas fa entès i perquè consti ho farem. Mireu, els grups que veurem al Cruïlla són aquests:
- Placebo
- Antònia Font
- Carolina Durante
- Sigur Rós
- Franz Ferdinand
- Leiva
- Dani
- Fernández
- Amaia
- Sen
- Senra
- Delaossa
- Cruz
- Cafuné
- Stay Homas
- Sidonie
- Iseo & Dodosound
- Rusowsky
- La Élite
- Las Ninyas del Corro
- Cala Vento
- Ciudad Jara
- Carlangas
- Suu
- Triquell
- Lia Kali
- Tesa
- Shego
- Victorias
- Menta
- Text
- The Offspring
- Alt-J
- Rubén Blades con Roberto Delgado Big Band
- Moderat
- Parov Stelar
- Bomba Estéreo
- Nicki Nicole
- Wos
- Los Van Van
- Miss Bolivia
- Rodrigo Cuevas
- Ladilla Rusa
- Dj Nacho Ruiz
- Nanpa Básico
- Pau Vallvé
- Ramón Mirabet
- Sexy Zebras
- Peces Raros
- Renaldo & Clara
- Pinpilinpussies
- Mourn
- Sienna
- Nico Roig
- Santa Salut
- Lal’Ba
Encara hi podríem afegir els noms dels monologuistes del Cruïlla Comedy o dels artistes que hi fan graffitis. O de les entitats socials o dels que hi donen menjar. Però aquí havíem vingut a per un altre tipus de prèvia. Aquella de les col·lectivitats. Som-hi.
- Les entrades de dia i abonaments del Cruïlla es poden comprar a la seva web
10 raons personals i col·lectives per no perdre’s el Cruïlla 2023
1. Per mantenir la tradició
Al Cruïlla s’hi ha d’anar perquè bona part dels que hi anem en som fidels. Passa amb altres ‘festis’, no és cap cosa excepcional, però si t’hi fixes no costa trobar els mateixos amics, coneguts, saludats i també no saludats. Això és bo. Li dóna caràcter familiar i reconforta perquè veus que passa la vida per tothom i que no passa res. Com amb d’altres festivals bona part d’aquesta tropa més fidel són d’aquests que es compren l’abonament a cegues, sense importar-los massa el cartell. Són gent que, a més, el festival sol cuidar. I això és d’agrair. Per tradició, ves cap al Cruïlla.
2. Perquè ens el sentim una mica nostre
Aquesta raó és genuïnament mataronina i té un cert caràcter ambivalent. Bona part d’aquesta colla que comentàvem que ens reconeixem els uns als altres no és que tinguem una gran retentiva, és que també tenim altres punts en comú. Havent nascut a Mataró, el Cruïlla és una mica nostre. Havent-lo perdut com a ciutat quan va emancipar-se per anar a ciutat, la cosa més parental queda desdibuixada. Però passa que alguns ens trobem al tren o al tram. A l’anar o al tornar o a dins. I ens mirem i ens diem ei alçant la barbeta. I som de Mataró i del Cruïlla… un any més.
3. Per les dues primeres jornades temàtiques
Els programadors del Cruïlla n’han anat fent de diferents colors però sembla que han acabat encertant i consolidant la tecla d’un cap de setmana estricte (entès com divendres i dissabte) ben aiguabarreig però unes jornades inicials més temàtiques. Aquí enguany trobem un dimecres d’allò que ara es diu música urbana i que transita del hip hop a la cosa més moderna i urban. És un dia de flow, una primera jornada amb risc de tortículis de tant fer anar i venir el coll. Sen Senra i Nicki Nicole són els noms més destacats, al jovent més eufòric de la contrada li sonarà en Triquell, qui sigui més ‘alter’ voldrà veure la Santa Salut i la Lia Kali. El dia promet.
Si el dimecres és més urban, dijous és dia de provocar agulletes de ballar i somriure. Hi tenim salsa de la bona amb Rubén Blades, música de remenar com Bomba Stereo, les propostes més llatines com l’eterna (esperem que eterna, quina llegenda!) Omara Portuondo o delicatessens nostrades com la Iseo. D’entre tota la molta matèria que s’hi concentra permeteu-nos destacar Tash Sultana. Una dona sola fent loops en un artefacte musical perfecte. Dijous xalarem!
4. Per l’accés facilíssim
Abans dèiem que molts ens trobem al transport públic. És que realment i tenint en compte la set que fa la xafogor de juliol i el magnetisme de la cervesa… és arriscat no anar en transport públic al Cruïlla. El Fòrum és literalment a mitja horeta de Mataró. En tren i tram. O bus i metro. O si al tornar vas a deshora a un quart d’hora de taxi. A més aquest any l’organització fleta autobusos llançadora propis fins a Mataró. Pel Cruïlla no hi ha cap punyetera dificultat logística per anar i venir com et roti. I realment el Fòrum és un festivalòdrom perfecte (menys pels veïns aquells que se’n queixen, està clar!)
5. Per tot el que havíem ballat… i torna
Entrem en matèria. Aquesta prèvia ha estat escrita amb les mateixes circumstàncies que l’espera de molta gent que anirà al festival, sota els efectes de la ‘Playlist’ dels que hi tocaran. I val a dir que ha estat com quan trobes un bitllet en uns pantalons antics o un joc que creies oblidat i que et pot tornar a fer gaudir. Aquest Cruïlla 2023 té, com ha tingut altres, un aire retro i desplegarà sobre l’escenari (per a molts per únic cop a la nostra vida) els autors de bona part de les cançons que hem ballat a rabiar en discoteques. Fins i tot quan tots acabàvem fent aquella pudor de tabac…. The Offspring, Franz Ferdinand, el propi Blades amb Pedro Navaja, Moderat, Placebo o fins i tot els Parov Stelar ens han fet suar de valent dins de locals i aquest cop els tindrem per a nosaltres a l’aire lliure. Tot el que havíem ballat, torna. Aprofitem-ho.
6. Pels complements que valen per si sols
El Cruïlla va més enllà de la música i prou que se n’està de vetllar per aquesta transcendència. Quan des del primer dia va de bracet amb entitats com Amnistia Internacional, quan s’ha inventat l’escena dels humoristes amb el Cruïlla Comedy, quan inclou una exposició ‘in situ’ i ‘in progress’ (tot s’ha de dir en anglès en aquesta vida per quedar bé) de graffiters i artistes urbans, quan vetlla per reduir la petjada, quan van ser els primers amb gots orgànics o quan et fan sentir còmode, acompanyat i ben atès és cert que són factors complementaris a la música però també que valen per si sols.
7. Per no oblidar-se de grups de casa
Quan surten els horaris i ens emprenyem (perquè tothom s’emprenya, sempre, quan surten els horaris d’un festival) sovint tendim a dibuixar itineraris que ni que sigui per historial fan primar els grups de fora als de casa. Aquell que és d’aquella comarca ja el veurem, pensem sovint. Sí, però al Cruïlla toquen. I toquen amb condicions, en escenaris i al costat de patums internacionals. Al Cruïlla s’hi senten millor, sovint, que en d’altres llocs. Si ens quadra per horaris i sobretot si hi tendim, el festival pot ser el lloc perfecte per assedegar-nos de la bona escena catalana. Grups com Lal’ba, Renaldo i Clara, Nico Roig, Ramon Mirabet, Judit Nedderman o Pau Vallvé poden venir molt de gust. I no oblidar-nos de tots ells ens pot fer un Cruïlla millor.
8. Perquè som de repetir plat… i ens agrada
Coneixem molta gent que critica al Cruïlla perquè sovint fa retornar grups que ja ha programat. Hi tenen dret. Remugar hauria de ser un dret humà o constitucional. Però després hi penso i quantes vegades hem demanat tots plegats poder repetir un record extraordinari? Quantes vegades hem volgut repetir un plat que ens satisfeia especialment, a taula? Doncs el Cruïlla és com aquells pares que atenen els ulls de desig dels seus fills. I no els fa res tornar-nos grups que ens han fet embogir literalment com el darrer cop de Parov Stelar o el propi Blades l’any passat mateix. O els estatals Leiva o Carolina Durante. Al Cruïlla repetim de gust per acabar amb la panxa plena. I també és d’agrair!
9. Per Antònia Font, que ves a saber si…
Des que fa un any van tornar a tocar anys després de plegar veles als Antònia Font els segueix aquesta aurèola d’excepcionalitat de les gires de retorn, el dubte aquell de si durarà o si serà aquest cop i prou. El públic més barcelonacèntric va tenir el Sant Jordi i el Primavera l’any passat però ara ja tindrà el Cruïlla i prou, d’entre els concerts anunciats. Per tant si ens volem recrear en l’univers d’aires onírics d’un dels millors grups en la nostra llengua de la història… doncs el Cruïlla és ideal per agafar un Batiscafo Katiuscas i desfermar l’Alegria encenent Tots es motors. Vés a saber si no hi tornarem…
10. Per la mida, justa i exacta
Dèiem que el Cruïlla ha consolidat una oferta per dies concreta. També una mida, també un format. També d’això va que any rere l’altre hi tornem a anar. No has de patir per la sola de la sabata per anar d’un escenari a l’altre, no és cap laberint entrar ni cap ratonera sortir-ne. Els dos escenaris grossos s’alternen, tens el de les escales per si vols reposar. Zones de més descans i gespa, públic més familiar. La carpa i un quart escenari. Tot s’assembla i ja ens agrada. Té una mida que el fa amable. I que ajuda a gaudir-lo i a tornar-hi sempre que calgui.
El proper cop, aquest 2023.