Diverses entitats privades, de la mà dels familiars de Ràfols Casamada i Maria Girona, commemoren aquest 2023 el centenari del naixement d'un matrimoni d'artistes que ha esdevingut peça clau de l'art contemporani català. El comissari de l'Any Ràfols Casamada-Maria Girona, Bernat Puigdollers, explica com tots dos van impulsar una "renovació plàstica" en ple franquisme, obrint noves vies d'expressió tant en el terreny pictòric com en el món de la pedagogia i la literatura. El primer dels actes commemoratius és una doble exposició repartida entre el Museu el Càntir d'Argentona i la Nau Gaudí de Mataró a través de la qual s'explica l'evolució pictòrica de Ràfols Casamada, que va fer de l'abstracció i la indefinició el seu signe d'identitat.
Ràfols Casamada, de fet, va començar en la figuració, seguint l'estela del seu pare, que era pintor i retratista, però amb el pas del temps va veure que aquella pintura no era suficient per a ell i va començar a explorar noves maneres de representar el mon i allò que l'envolta. "Es va despulla de qualsevol retòrica i narrativitat", explica Puigdollers.
L'artista va evolucionar cap a un món d'espais i llums que li va permetre representar "allò que hi ha darrere de la realitat, movent-se en el terreny de la indefinició". Aquesta evolució en la seva obra es ben present en la doble exposició que aquesta setmana s'ha inaugurat al Maresme a partir de les obres de la Col·lecció Bassat.
El fons artístic el publicista és, segons Puigdollers, una de les col·leccions més importants de Ràfols Casamada, amb més d'un centenar d'obres, de les quals n'hi ha 44 exposades a la Nau Gaudí de Mataró i 13 al Museu del Càntir d'Argentona per commemorar el centenari del naixement de l'artista.
La mostra recull sis dècades de treball, des de finals del anys 40 i fins les últimes obres dels primers anys del nou mil·lenni, amb un pes destacat d'obres de la dècada dels 70, etapa clau que marca la maduresa plàstica del pintor. "És una porta d'entrada per a qui no el conegui i permet aprofundir en el seu llegat pictòric als que ja el coneixen", explica el comissari.
Durant la commemoració de l'efemèride, també es preveuen mostres conjuntes i monogràfiques de l'obra de Girona, gràcies a la participació d'altres entitats. A més del Consorci Museu d'Art Contemporani de Mataró, també participen de la commemoració la Fundació Vila Casas i la Fundació i l’Escola EINA.
En aquest sentit, els mesos de maig i juny, l'Escola EINA programarà l'exposició 'Ensenyar és aprendre: Ràfols Casamada i Maria Girona', mentre que al setembre la Fundació Vila Casas acollirà la mostra 'Maria Girona: contemporània de si mateixa'. En aquesta exposició tornarà a tenir un pes important la Col·lecció Bassat, que cedirà 40 peces de l'artista.
Durant l'any també prenen part entitats estretament lligades amb l'obra dels artistes com la Fundación Juan March, la Fundació Palau i Fabre de Caldes d'Estrac, la Fundació Perramon de Ventalló, la Biblioteca de Catalunya o la Fundació Ràfols Casamada-Maria Girona de Capellades.
Els actes commemoratius s'allargaran fins la primavera de l'any 2024, quan la celebració es traslladarà a Palma de Mallorca. Per a aquelles dates es prepara una gran exposició comissariada pel mateix Bernat Puigdollers i amb la que es vol aportar una mirada profunda al conjunt de l'obra de Ràfols Casamada