Vivim enganxats al mòbil, amb els ulls fixos a la pantalleta fins i tot en el dia que el món ens dona més motius per deixar de fer-ho com és Sant Jordi, ple d'estímuls per als sentits. Però en dies com avui no ens distreuen tan sols els 'scrolls' per Instagram o Tiktok, un match inesperat a Tinder o el darrer whatsapp del grup d'amics que discuteixen quantes cerveses comprar per la barbacoa del cap de setmana; també escrivim 'previsió temps per hores Mataró' a Google a veure quan diuen que potser plourà (ens hem llevat amb l'amenaça que ho faria al migdia), o fem ullades constants al radar meteorològic per si de cop apareix una taca vermella propera al Maresme que amenaci amb fer-nos la guitza i trencar l'encanteri d'un dia veritablement màgic que volem amb totes les nostres forces que es preservi.
Passades les 12 del migdia, però, el temps havia aguantat, al contrari que en la jornada d'ahir. Sembla que salvarem la Diada, el dia en que, Santes a banda, Mataró llueix com mai. Tot apunta, a més, que la tarda i vespre, quan el Sant Jordi mataroní és un dels més especials de Catalunya gràcies a les seves tradicions festives pròpies (gegants, castellers, Fogonada) també esquivaran els ruixats, tot i que serà nit freda per ser abril. Benvinguda sigui la pluja en aquesta sequera extrema, però avui no cal. Així que ha arribat l'hora de guardar el mòbil a la butxaca d'una santa vegada, que sempre tenim excuses per mirar-lo, i gaudir del que passa al nostre voltant. La Riera, epicentre de la festa junt amb la plaça de Santa Anna, presenta l'estampa de cada any, però això és precisament el que volem en dies com avui, la repetició dins del cicle de la vida que ens dona sentit d'arrelament en un món permanentment en crisi i en transformació.
La plaça de Santa Anna, plena a vessar. Foto: R. Gallofré
L'aparador de la riquesa associativa de Mataró
L'estampa en qüestió: desenes de parades de venda de roses i accessoris, que es despleguen com un veritable aparador del teixit cultural, social i associatiu de Mataró. Cap dia com avui per comprovar la riquesa d'entitats que hi ha a la ciutat, que aprofiten la Diada per despatxar flors i fer una mica de caixa per a finançar la seva activitat anual. Associacions solidàries en suport a pacients de diferents malalties, esplais infantils, clubs esportius, col·lectius d'artistes i un etcètera infinit, fins al punt que és difícil decidir-se a quina parada comprar la rosa (la qualitat de la qual és similar a tot arreu, més enllà de la seva presentació; totes venen del mateix lloc, Colòmbia o Equador, amb la producció local pràcticament tocada de mort).
Entre tot plegat també s'hi colen els partits polítics. Aquest any, a menys d'un mes de les eleccions al Parlament, encara se senten més forçats a ser-hi i a intentar fer-se veure, obrint-se pas a cops de colze entre la marabunta. No deixa de fer certa angúnia veure quitxalla corrent pel carrer amb globus que els han regalat en aquestes paradetes, on hi ha imprès el logo del partit en qüestió. Més divertit resulta veure que just davant de la parada de Vox, a tocar de l'Ajuntament, s'hi ha ubicat la de la plataforma Maresme Antifeixista. Passejant per la Casa Gran és fàcil veure-hi l'alcalde o altres regidors fent visites guiades a infants i adults a l'edifici consistorial, que avui obre portes a tota la ciutadania de la mà dels seus representants polítics.
Per un dia, tothom és lector
Riera avall fins a la plaça de Santa Anna, on s'hi amunteguen les parades de llibres amb una oferta realment abundant. Mataró, al contrari que altres ciutats, ha sabut preservar llibreries pròpies i també ha atret algunes de les grans cadenes del sector, i totes elles, en una barreja de competència i col·laboració molt pròpies d'una jornada com avui, converteixen el cor de Mataró en una festa literària en la qual, almenys per un dia, s'hi suma tothom, fins i tot aquells que ignoren la lectura durant els 364 dies de l'any restants. Passades les 11 del matí, aviat encara per fer balanços, es clar, hi havia un títol que s'estava imposant als demés en vendes: 'Història d'un piano' de Ramon Gener, premi Ramon Llull d'enguany, que sembla que serà un dels grans triomfadors de Sant Jordi.
Tafanejant novetats literàries a les parades de Santa Anna. Fotos: R. Gallofré
La saga 'Blackwater', una novel·la de terror en sis lliuraments que ha estat una de les grans sorpreses editorials de l'any, també està tenint molta sortida, al costat dels nous títols de Javier Castillo, que ja acumula més de 2,5 milions de llibres venuts i adaptacions a Netflix, o tot un clàssic com Eduardo Mendoza. Pel que fa als llibres per a lectors juvenils, no fallen noms com Care Santos o bé la saga Empiri, de Rebecca Yarros, un dels grans fenòmens de fantasia. En dies com avui els llibres de creixement personal, etiqueta que genera tants adeptes com tírria, també gaudeixen de molt d'èxit, amb títols com 'Recupera tu mente' de Marian Rojas.
Qui treballa avui?
Avança el dia i cada cop costa més fer-se un lloc entre les parades de roses i llibres. Ja és això, Sant Jordi, multituds, massificació, densitat, terrible per a qui pateixi agorafòbia, un plaer per a qui gaudeixi de la vida al carrer pròpia de les cultures mediterrànies. Una escena, en tot cas, que planteja el dubte de fins a quin punt la Diada és una festa justa amb tothom. Som dimarts i per tant és dia laborable, però les oficines són buides i els carrers són plens. En realitat qui treballa avui? Quanta gent ha arribat al lloc de feina, fitxat, deixat la jaqueta i la cartera i ha sortit a fer un volt que s'allargarà, i allargarà, i allargarà...? Doncs s'escapa qui s'ho pot permetre, que no és pas tothom. Digueu-li al caixer del supermercat que avui fa el mateix horari de sempre; a la infermera pediàtrica del CAP amb una corrua de nens plens de mocs a qui atendre; o a la conductora d'autobús que fa el seu horari de cada dia; o a qualsevol a qui li toqui 'pringar' com qualsevol altre dia de l'any i que no tenen cap possibilitat de deixar el seu lloc de treball penjat ni un sol moment, si avui no hauria de ser festiu. Però clar, és que "llavors la gent aprofitarà per fer pont i no serà el mateix" i monsergues similars. Catalans de pura cepa, celebrant derrotes i obligant molta de la seva gent a treballar el dia del seu patró.