La Fundació Palau, a Caldes d’Estrac estrena aquest dissabte l’exposició ‘Ràfols Casamada. El passeig del poeta’. La mostra commemora el centenari del naixement de l’artista posant de relleu el seu tarannà com a escriptor, històricament eclipsat per la seva trajectòria com a pintor. D’aquesta manera, els impulsors de l’exposició volen evidenciar que tant la pintura com la poesia van influenciar mútuament les obres d’Albert Ràfols Casamada, des que el 1937 va escriure els primers poemes i va pintar els primers quadres amb tant sols 14 anys. “Molta gent descobreix ara la seva obra literària i s’endú una sorpresa enorme”, assegura a l’ACN el comissari de la mostra, Bernat Puigdollers. L’exposició serà a Caldes fins l’11 de febrer.
A través de llibres, llibretes, poemes visuals, maquetes i revistes, la Fundació Palau ofereix un recorregut per la vida literària de Ràfols Casamada. Un itinerari en el qual també hi destaquen diversos objectes personals, com un moble bufet de color blau que hi havia a casa els seus pares quan ell tot just escrivia els primers poemes.
“Era un escriptor que intentava captar moments, per aprofundir-los i convertir-los en instants de vida intensiticada”, explica Bernat Puigdollers, que confia que la mostra inaugurada ara a la Fundació Palau permeti “fer justícia” per a què el públic conegui la faceta literària de l’artista. Ho planteja com un “caramelet” per a què els visitants tinguin ganes d’aprofundir als seus llibres, dels quals a l’exposició se’n pot fullejar un exemplar de cada.
“És tot un descobriment i una gran sorpresa per a moltes persones que només el coneixien com a pintor, malgrat té una obra molt extensa amb una qualitat enorme”, apunta. El motiu pel qual l’art plàstic va eclipsar el literari, explica, va ser la necessitat de dedicar-se professionalment a pintar quadres per guanyar-se la vida.
Puigdollers ressalta que, malgrat que la pintura va dominar la seva vida pública, ell va escriure nombrosos llibres que va començar a publicar a partir dels anys 70 “i que deixaven a tothom estupefacte”. El comissari de la mostra assegura que totes dues disciplines bevien una de l’altra: “Té una pintura molt lírica i una poesia molt plàstica”. “Ràfols no parlava mai d’experiències personals, sinó de la seva mirada al món, i això ho feia tant als quadres com als poemes”, afegeix.
Amb l’exposició inaugurada ara a Caldes, Puigdollers confia que el món editorial valori l’ocasió de tornar a publicar els llibres de Ràfols-Casamada, els quals ara només es poden comprar a les llibreries de segona mà, “i que la crítica literària per fi el tingui en compte”. Insisteix que l’autor va destacar per una “modernitat enorme” gràcies a “saber trobar el vincle entre la plàstica i la literatura”.
“La majoria d’antologies del segle XX no el tenen en compte, segurament per desconeixement, i esperem capgirar-ho gràcies a aquesta exposició”, conclou.