La Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani de Barcelona recull l’obra magna d’Albert Serra ‘Els tres porquets’, una pel·lícula de 101 hores de durada en format expositiu que s’estrena en primícia a l’Estat. El film ha estat traduït i subtitulat al català amb el suport del Departament de Cultura, el Goethe-Institut de Barcelona i el Consolat d’Alemanya. La producció s’ha projectat en tres ocasions a Alemanya i parteix de tres llibres de converses de Hitler, Goethe i Fassbinder. Es presenta com un “monòleg interior” pel seu flux continu de discurs. De fet, es va rodar amb actors no professionals que reciten de forma literal les paraules que s’atribueixen als tres personatges. La mostra ofereix tres grans pantalles que reprodueixen el film.
La mostra es podrà veure des d’aquest dissabte fins al 12 de febrer de 2023. El film es pot veure a través de tres pantalles grans amb subtítols en català. La tasca de traducció i subtitulació del centenar d’hores de metratge s’ha allargat durant nou mesos.
Segons han indicat, la sala expositiva vol traslladar a la fragmentació formal i la complexitat conceptual de l’obra. La pantalla és triangular per evitar la frontalitat i obstaculitzar qualsevol visió unitària.
Tres porquets, tres llibres
‘Els tres porquets’ parteix de tres llibres: ‘Converses amb Goethe’ de Johann Peter Eckermann, les reflexions de l’escriptor romàntic en els seus últims anys de vida que a la pel·lícula passen de la tercera a la primera persona. ‘Les converses privades d’Adolf Hitler’, monòlegs del Führer pronunciats i transcrits pel seu cercle més íntim entre 1941 i 1944 i un recull d’entrevistes i articles del cineasta Rainer Werner Fassbinder. La pel·lícula es presenta com una adaptació fidel als textos, amb recreacions històriques pel que fa a Goethe i Hitler i més llibertat artística amb Fassbinder.
Serra va decidir rodar el film quan va ser convidat per la Documenta (13) de Kassel (Alemanya) el 2012 durant els 100 dies que durava el certamen. Segons ha explicat en roda de premsa, cada dia es filmava, s’editava i es projectava in situ. "Havíem de fer una hora al dia de material definitiu", ha exclamat. Com que els actors eren treballadors de Kassel tenien poca disponibilitat horària, així que cada un dels personatges és interpretat per més d’un intèrpret.
Serra ha explicat que la posada en escena del film està a mig camí entre una mena de “monòleg interior” i de converses amb l’espectador que mira la pel·lícula. “S’eludeixen els interlocutors reals i s’entra en un espiral amb un monòleg interior mig inconscient”, ha detallat.
La posada en escena va ser “ràpida”. “El fet d’haver de crear una hora de material definitiu cada dia ens imposava una disciplina que ha incidit posteriorment”, ha comentat. “S’havia d’anar molt ràpid tenint elasticitat per adaptar-se a l’actor. Sobretot quan aquest estava inspirat. Quan l’actor estava molt concentrat se generava una màgia i havies d’estar preparat. Tota la posada en escena s’ha fet ràpidament”, ha comentat. Serra ha reconegut que aquesta metodologia de treball generava cert “cansament” i “irritació” a l’equip i que podia “tensionar-se”.
Serra ha explicat que ha gestionat una matèria “opaca” i ha admès que són uns esdeveniments històrics que il·luminen el present. “En el cas de Hitler parlem tota l’estona de Rússia i Ucraïna”, ha recordat en referència a l'actualitat. “També de les utopies en la creació d’estats”, ha comentat. “Els tres eren males persones, amb aquesta maldat intrínseca tenien quelcom revelador”, ha apuntat. També ha dit que el film conté certa “farsa” cap al món i la mateixa obra.
Serra no s’ha mostrat preocupat perquè el film de més de 100 hores pugui ser “inabastable” per part del públic. “No és una cosa que em preocupi. Té una durada perquè aquest és el seu sentit”, ha apuntat. “La preocupació era que fos abastable, el resultat final ho és”, ha destacat.