A Mataró pràcticament no hi ha cap entitat cultural, i encara menys musical, que hagi aguantat quasi 50 anys de singladura. És molt de temps i ha passat molt i de tots colors des del 1976 fins aquest 2024. Però amb anades i vingudes, amb la il·lusió del primer dia però també amb noms nous, amb menys pèl o més blancs i sobretot amb una mateixa filosofia torna el el festival del CEMI, una de les mogudes musicals més genuïnes del Maresme. Aquest dissabte toca cita grossa a la torre de Can Palauet, seu de l’entitat Divina Pastora.
És probable que bo i les quasi cinc dècades de trajectòria encara hi hagi qui no sàpiga, o potser no se’n recordi, de què és aquest CEMI. Si abans d’anar enrere en la història ens centrem en la convocatòria del seu festival homònim podrem concloure que l’edició convocada per aquest dissabte 7 és de les més esperades. Com els darrerts cops que s’ha consumat aquest aplec comunitari i musical de l’escena mataronina, la cosa anirà d’un escenari i actuacions concatenades. Hi actuaran els grups Muñoz Muñoz-Murillas, Timeless Band, Aviadors Anglesos, Oh Well, Pandèmis All Star i els Dreamers Ball Quartet. I a més a més els ‘Berberechos ancestrales’, el retrobament en essència d’un grup mític de fa lustres a la ciutat, els Berberechos Blues.
Els Berberechos Blues retornen, han empastifat la ciutat de cartells i es disposen a reobrir la seva capsa de creacions imaginàries en un concert esperat. Un recital esbojarrat, amb temes de cinema amb efectes especials, molt en la línia d’aquest grup entre divertit i delirant que tenia nom i predicament al Mataró de fa 30 anys. Joan Gelabert, ‘Dalí júnior’, és el membre més conegut dels Berberecho Blus que s’han reunit per a recordar Amadeu Lloveras.
La cita generacional d’una altra cultura
Deu ser llei de vida, però el CEMI com a entitat que aplega i convoca a generacions de veterans ‘underground’ de la cultura local retorna precisament quan ha d’homenatjar i recordar persones estimades que els han anat deixant. Manolo Luna, que forma part del grup que impulsa el festival i de l’entitat, ho explica. “Des que vam recuperar el festival del CEMI hem perdut amics i referents i volem homenatjar-los sempre, trobant-nos, amb concerts un cop l’any, passant-ho bé, i sent fidels al que sempre ha estat l’entitat”.
Una entitat amb molta història
El Centre d’Estudis Musicals Iluronense (CEMI) va néixer a Mataró l'any 1976, en un moment en què la cultura alternativa era sovint vista amb recel per les autoritats. Fundat per un grup de persones compromeses, entre elles Jordi Marfà, Amadeu Lloveras, Lluís Murillas, Robert Rovirosa i Lluís Casals, el CEMI es va crear com una resposta a l'ostracisme cultural del país. Es va constituir com una fundació amb l'objectiu de proporcionar un espai legal on els joves i la comunitat en general poguessin reunir-se i celebrar trobades musicals sense por a la repressió. La idea de trobar un nom que englobés aquest esperit de comunitat i integració va ser un procés llarg i acurat, culminant en el nom CEMI, un acrònim que reflectia la voluntat de crear un espai inclusiu per a tothom, independentment de la seva procedència o ideologia. Així, el CEMI es va convertir en un nucli de resistència cultural i una plataforma per a l'expressió musical, permetent a músics i públic gaudir d'esdeveniments que, en aquell temps, eren difícils d'organitzar.
El CEMI no només va ser un punt de trobada per als músics, sinó també per a la gent de les diferents parts de Mataró i la comarca. La música va esdevenir el fil conductor que unia gent de diferents orígens i ideologies, creant un sentiment de comunitat que va donar lloc a esdeveniments significatius a la vida social i cultural de Mataró. Sota la presidència d’Amadeu Lloveras, el CEMI va organitzar el primer esdeveniment a la platja després dels Focs de Les Santes l'any 1982, que es considera l'origen del sarau de Les Santes. Dels primers anys efervescents es va passar a etapes diferents que va revitalitzar l’enyorat Lluís Casals i sobretot a la consciència i voluntat compartida de no perdre mai l’essència d’aquell esperit col·lectiu que sempre va ser aquesta part de la música i la cultura més allunyada d’altaveus i favors. Avui, el 2024, CEMI continua sent un símbol de la resistència cultural i un espai on la música i la comunitat es troben per celebrar la vida i la llibertat.