Els especialistes en seguretat alimentària expliquen que la pasta i l’arròs no s’haurien de guardar a la nevera més de 24 hores. Però per què, i quin és el problema que hi ha? Intentarem aclarir-ho en el següent article.
Tot i que puguin semblar aliments molt estables i, a més, quan els menges quatre o cinc dies després de cuinats, tenen pràcticament el mateix gust menjar-los tan tard pot comportar-nos problemes. I és que trasncorregut aquest temps no ens adonem que poden tenir toxines de bacillus cereus.
Aquestes toxines, bacillus cereus, no es veuen ni fan cap olor, però ens poden provocar molèsties gastrointestinals, i fins i tot vòmits incontrolables. Normalment, es resol bé la seva ingesta, però poden donar problemes. Si refredem i reescalfem l’arròs diversos cops, en aquests cicles de canvi de temperatura les espores del microorganisme poden germinar, i un cop germinen poden produir la toxina.
Què hem de fer, doncs, amb les restes d’arrossos o pasta? L’ideal seria menjar-nos-les l'endemà, sempre que ho refrigerem de seguida, i l’endemà ho escalfem completament per sobre de 75 ºC, o ens ho mengem del tot fred en amanida, per exemple. Si ho escalfem a mitges, és on hi ha el perill, perquè no es destrueixen les toxines que s’hagin pogut formar. En fred (a 4 ºC), com que ha estat refrigerat i t’ho menges tal com està, l’espora tampoc no germina i els microorganismes no creixen.
En general, en termes de seguretat alimentària, els aliments que no es reescalfen són més segurs perquè, com més els manipulem, més probabilitat de creixement de microorganismes hi ha. Si es reescalfen, passen més cops per un rang de temperatura que es considera 'zona de perill', que és entre els 4 i els 65 graus. L’explicació és que els bacteris es multipliquen amb més facilitat a temperatures mitjanes, i tenen més dificultat per proliferar quan la temperatura és inferior als quatre graus o superior als 65.
Font: rac1.cat/gastronomia