Aquesta setmana és una de les millors del calendari per anar a la nostra pastisseria o forn de capçalera i pronunciar tres paraules que només diem a Mataró: “Posa’m un bac”. Un bac. Així. Tal com sona. Pronunciat com si fos el cognom de la Marta, la nostra waterpolista més honorable o en Johann Sebastian, el més reconsagrat dels compositors de clàssica. Però sense h. Bac. Què és un bac?
El bac és una pasta dolça que surt dels obradors de pastisseries i forns a partir de les sobres toves dels darrers dies. Dit d’una altra manera, allò que no s’ha venut es torna a aixafar, es forneja de nou amb sucre i queda una mena de pa de pessic moreno més o menys tupit, esponjós i dolç. Es pot ben dir que tot i tenir un gust més o menys similar i harmoniós de pasta dolça, el regust exacte de cada bac ve determinat per la naturalesa oportuna de la seva matèria primera, que en aquest cas és matèria segona perquè són sobres que s’aprofiten.
Tal com es presenta, visualment, així a primera vista concertarem tots plegats que el bac no és pas cap filigrana sinó més aviat un peó. Pot passar gairebé per un anònim, Un element humil en el sempre encisador mostrador de pastes i dolços, una de les panoràmiques gastronòmiques més suggeridores del comerç de tota la vida. Hi ha mostradors que són pura escenografia i venedors que ens saben col·locar els millors tenors al lloc indicat. Entres i sembla que et cantin una ària a cau d’orella dient “compra’m”, “compra’m”.
En un espai de joc on sovint les xocolates, els croissants o pastes més regalades o el sempre prolífic món de les magdalenes tenen una ànsia de protagonisme fins i tot exagerada, al pobre bac potser l’hem vist més d’una vegada de trascantó i ens ha passat per alt. Ell allà, premsat i refetó, amb un marró quasi d’hàbit de monjo com a element cromàtic, fins i tot tímid. No té el carisma ni la voluptuositat dels altres. Però no el deixem sol. Ell mai no ho faria.
El bac, una estètica ben curiosa
Del bon dolç sobrant, el millor bac
Dèiem que el bac s’elabora fornejant de nou la pasta feta amb les sobres toves de la fleca o la pastisseria i hem començat dient que aquests són bons dies per apuntar-se el tanto de menjar-se’n un. La raó és òbvia, el que ha sobrat després de Pasqua són mones i, per tant, el gènere pot ser més regalimant de gust que en una altra latitud del calendari. No és només després de Pasqua, també fins la capvuitada de Reis el bac beu dels tortells sobrants, o en plenes festes de Nadal hi pot acabar algun sobrant de torró. La norma es compleix la resta de l’any. Quan s’escauen més pastissos i tortells, la setmana conseqüent els bacs són millors.
El bac és de Mataró, si més no el nom. Enllà d’aquí té altres noms com ‘Panet de Sant Antoni’ a Vic, que ve a ser el mateix o una cosa similar. En tot cas, la mateixa solució perfecta a les sobres que a la capital del Maresme bategem així l’han trobat d’una manera o altra en altres contrades. El que es tracta és que d’una cosa bona d’avui en pugui sortir una de bona demà. I que per molts anys sigui així.