“Sortim deu minuts a fer un cafè.” Aquesta frase, o d’altres de similars, formaven part de la rutina i del dia a dia de moltes oficines, redaccions i empreses del país. El cafè de bon matí, però també a mig matí, després de dinar o en algun moment de la tarda, era un ritual gairebé sagrat per a moltes persones. De vegades, aquests petits actes tenen molt més d’això (de ritual i de litúrgia) que de cap altra cosa, per més bo que sigui el cafè. La teva tassa i el teu moment, sol o amb companyia, per “fer el cafè”. La pandèmia i la nova normalitat, amb un increment important del teletreball i, evidentment, amb la impossibilitat de seure als bars quan les mesures són més restrictives, amenacen amb canviar la fisonomia del ritual cafeter.
Si el 2019 el 82% del cafè consumit a tot el món es va servir en restaurants i cafeteries, el 2020 aquest percentatge ha descendit, de moment, al 78% (segons dades d’Statista). Quatre punts no semblen, per ara, gran cosa... però podríem estar davant d’una nova realitat que, en certa manera, té possibilitats de consolidar-se de cara un futur proper. En aquest sentit, s’han disparat les vendes directes de cafè (soluble, en càpsula o en gra) i de la maquinària per a preparar-lo. Una xifra que va publicar el The Wall Street Journal és il·lustrativa: als Estats Units les vendes de cafè empaquetat són avui un 10% més altes que l’any passat en aquesta mateixa època.
Nescafé, per exemple, tancarà l’any amb més de 82.000 tones de càpsules venudes, un rècord històric. La seva planta de producció de càpsules de Girona ha augmentat la seva facturació en un 20%. Nespresso, per la seva banda, ha hagut d'invertir uns 150 milions d’euros en la seva fàbrica de Suïssa per fer front a la demanda de càpsules.
El creixement a nivell de vendes
Estem comprant més cafè per consumir a casa. Però com preparar-lo? Amb eines cada vegada més sofisticades, a la recerca del producte refinat que demanem a les cafeteries. Les vendes de màquines han crescut un 28% des de l'inici de la pandèmia.
Malgrat tot, el sector, a nivell general, viu una intensa crisi. A mitjans d'any el consum global de cafè arribava a un mínim històric. No només s'ha venut menys aràbiga, l'espècie dominant, que l'any passat (un 4,9% per sota durant el setembre en relació al mateix mes de l’any passat), sinó que el seu valor també ha decrescut (un 3,6% a la baixa). La indústria tancarà l'any produint, en total, un 2,5% menys que el 2019. Una autèntica paradoxa, com moltes coses de la vida mateixa.