Catalunya és terra de tradicions. En arribar les pluges de la tardor, un gran nombre de persones es desplacen als boscos amb l'afany de passar una estona d'esbarjo i omplir de bolets els cistells. La tradició boletaire té un arrelament social important. Però quins són els millors bolets per cuinar?
Rovelló: el més popular, més adequat per fer a la brasa que no per a guisats. N’hi ha de diverses espècies i en trobem d’agost a desembre.
Camagroc: de carn prima, grogosa i perfumada, és molt fàcil de cuinar. Ideal en un simple sofregit de ceba, per fer d'acompanyament en plats de pasta i arròs. Sec es conserva durant molt temps.
Rossinyol: té una textura especial i molt de gust de bolet, amb poca quantitat de rossinyols s’aconsegueix molt sabor. Li cal molt poca cocció i s’adapta molt bé a tot tipus de receptes, ja que també queda bé en plats dolços.
Fredolic: de mida reduïda i de carn blanca, prima i trencadissa però molt gustosa. Des de temps ençà és molt usat en la cuina catalana però el seu inconvenient és la seva fragilitat, que fa que sigui difícil netejar-lo.
Llenega: de textura melosa i suau, n’hi ha de dues varietats: la blanca, de zones més altes, i la negra. És molt estimat a la Catalunya central i es vincula als guisats de vedella, però també es pot cuinar a la brasa.
Cep: la seva superfície és viscosa i amb rugositats; té la carn blanquinosa, i el gust, l’aroma i la textura són suaus. Es tracta d'un bolet molt versàtil que ofereix moltes opcions a la cuina: es pot consumir cru, en carpaccio, cuit, saltat, fred...
Menció a part mereix la trompeta de la mort. Aquest bolet fa embogir molts xefs, i no és estrany. Tot i que ens pot recordar al rossinyol, té un color més clar. És un bon ingredient a l’hora de fer guisats i combina molt bé saltats amb rossinyols i camagrocs. És un fong amb múltiples aplicacions culinàries i combina amb molts sabors, però recordeu que té un gust força fort. D’aquesta manera, és millor no abusar-ne, perquè podria espatllar-nos el plat. Tot i això, és cert que s’utilitza per millorar molts tipus de plats i és per això que ha rebut el mot de ‘tòfona de pobre’. Pel que fa a la seva textura, és força dur i fibrós. Per tant, salteu o coeu bé les trompetes de la mort.
Fonts: cuina.cat i gencat.cat.