És carismàtica, amb aquest color vermell fosc, gairebé entre un lila i un rosa fúcsia, i gràcies a aquest pigment tan característic la remolatxa és una de les hortalisses més reconegudes. Una altra cosa és que sigui degudament coneguda, perquè potser les seves moltes propietats passen més desapercebudes.
La remolatxa és molt rica en sucres, però tot i així el valor calòric és moderat (30 Kcal per 100 g de porció comestible), perquè l’assimilació és més lenta gràcies a la fibra, les vitamines i els minerals de l’hortalissa, entre els quals destaquen els continguts en:
Vitamines
La remolatxa és rica en vitamines del grup B, sobretot en les vitamines B1, B2, B3, B6 i especialment B9. Totes tenen un paper molt important en l’assimilació dels hidrats de carboni per part del sistema nerviós.
- Vitamina B2 o riboflavina. Està relacionada amb la producció d’anticossos i de glòbuls vermells i col·labora en la producció d’energia i en el manteniment del teixit epitelial de les mucoses.
- Vitamina B3. Col·labora en el funcionament del sistema digestiu, el bon estat de la pell, el sistema nerviós i en la conversió dels aliments en energia.
- Vitamina B6. Participa en el metabolisme cel·lular i en el funcionament del sistema immune.
- Vitamina B9 o àcid fòlic. Intervé en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi de material genètic i en la formació dels anticossos en el sistema immunològic.
Minerals
En relació amb els minerals és rica en iode, ferro, potassi i silici:
- Iode. És un mineral indispensable per al bon funcionament de la glàndula tiroides, regula el ritme metabòlic com també el creixement del fetus i el desenvolupament del seu cervell.
- Ferro. És imprescindible per combatre l’anèmia i, com que la remolatxa també té vitamina C, encara s’absorbeix millor.
- Potassi. Intervé en la transmissió i generació de l’impuls nerviós i en el funcionament de l’activitat muscular.
- Silici. Mineral que intervé en la síntesi del col·lagen que forma el teixit conjuntiu, especialment necessaris en la formació i manteniment dels cabells, ossos, ungles i la pell.
La remolatxa a la cuina
La remolatxa fresca la solem trobar disponible en manats. Si volem coure-la, és preferible que triem el manat amb les arrels de mida semblant perquè així es couran de manera uniforme. La remolatxa es pot consumir crua; d’aquesta manera aprofitarem millor les vitamines hidrosolubles (com la C i les del grup B), que ens marxarien amb l’aigua de la cocció. En canvi, si tenim problemes digestius és millor coure-la.
En podem fer amanides, gaspatxos, cremes, fins i tot croquetes, fer-la servir per a pastes com raviolis o espaguetis... en definitiva, les possibilitats de la remolatxa a la cuina són gairebé infinites.
Font: etselquemenges.cat