El safrà és un condiment alimentari molt benvolgut amb propietats estimulants, emmenagogues, estomàquiques, antiespasmòdiques i expectorants. És aplicat en el món de la cuina, la confiteria, licoreria i indústries diverses com la farmacèutica, sobretot per a l'obtenció de preparats oftalmològics: tintures, extractes, col·liris i aigües oculars.
A Espanya, el safrà es conrea des de fa més de 1000 anys i encara que ha estat destinat per a consum intern i exportació, des de fa unes dècades ha experimentat un increment important tant en l'expansió del seu cultiu com en el seu volum de venda nacional i internacional.
Una denominació dels perses
La denominació safrà ve del àrab-persa "za'*faran", i segurament era introduïda a Europa pels Fenicis i més tard pels croats de tornada de Palestina. La flor de Crocus sativus (el seu nom científic) té sis pètals morats, tres estams de color groc or i un pistil color vermell. És aquest pistil compost al seu torn de tres estigmes (filaments) que una vegada assecats ens dóna el preuat safrà.
Es necessiten unes 150.000 flors per a collir un quilo d'estigmes frescos de safrà, i gairebé cinc quilos d'estigmes frescos per a obtenir un quilo de safrà sec i utilitzable com a espècia.
A la cuina s'acostuma a combinar amb ingredients com l'arròs, el pa, el peix, les patates, la coliflor o les mongetes. També amb altres aliments més amargs com les ametlles o la pell de llimona.