Que aquesta setmana present acabarà amb el Diumenge de Rams és tan real a nivell litúrgic i de calendari com cada cop menys estès o conegut. En una societat secularitzada, que aquest diumenge tingui el cognom que es vulgui, que el realment important és que comença la Setmana Santa, des de divendres els nanos ja no van a escola i ja ens hem cruspit la quarta part del 2021. Poca conya.
Però aquest diumenge s’escriu en majúscula perquè és Diumenge de Rams. Ho saben els de missa, ho saben tota la colla de confrares i penitents de la Setmana Santa, ho saben els quatre artesans o venedors que queden de palmes i palmons o ho sap la Vella Quaresma que sort que està penjada perquè sinó li tocaria de fer equilibris sobre una sola cama. Però aquí ens han fet cridar per parlar de gastronomia i fins ara més enllà d’allargar l’al·locució estem marejant la perdiu. Potser que hi fem atinar. El Diumenge de Rams i per extensió tot el seu cap de setmana tenen associada una de les tradicions dolces més sensacionals de l’any. Els Senyors i senyores. De tan bons que són es mereixen òbviament el titular escollit: són el millor del Diumenge de Rams.
Els Senyors i Senyores (o currutacos fora de Mataró)
Els Senyors i senyores no són únics de Mataró però es conserven més a la capital del Maresme que no pas en altres llocs. El que sí que és propi d’aquí és el nom, aquest ‘Senyors i senyores” que prové del fet que una de les siluetes més representades en aquests galetes mòrfiques són les d’un senyor i les d’una senyora. Talment fossin els dibuixets que distingeixen, als llocs públics, els lavabos d’ells dels d’elles. Fora de Mataró, on de galetes pròpies de Rams n’hi havia hagut (i a algun lloc encara n’hi ha) preval el nom de ‘currutacos’ per referir-s’hi. Propi del castellà, un currutaco és un objecte petit (o una cosa currutaca és més aviat xata) de manera que si la denominació mataronina deriva de la forma, el prevalent en altres llocs fa més referència a la mida. Coses sensacionals de l’etimologia gastronòmica, oi?
De formes divertides i sobretot ben dures
Heus aquí els Senyors i Senyores i el que són. Unes galetes dures i dolces que quan la cosa ritual de les palmes i els palmons era més estesa sovint es penjaven com a element decoratiu efímer (abans de les queixalades, s’entén) per fer-ho tot més maco i proto-infantil. Sí, encara hi ha qui ho fa. Potser no tot ho hem de conjugar en pretèrit. I el que converteix aquesta galeta en única és la seva excepcionalitat (només es fa per Rams, només es menja aquests dies) i característica de forma.
Aquí podríem versionar l’inefable noi mallorquí i la seva innocent pubertat amb el “pilotes, que en són de bones” amb un nostrat i localista “senyors i senyores, que en són de dures!”. Ai, que anem pel cinquè paràgraf del panegíric i encara no hem glossat la magnificència gustativa de l’invent. Els que pixen colonia en dirien nota de cata, com si fos la gran cosa. Algú pot haver arribat aquí i remugar amb raó que encara no hem dit ben bé què són els Senyors i Senyores. Que per què n’ha d’anar a comprar per Rams. Fem-li cas i sobretot intentem de persuadir en el manteniment de la tradició, gentil i deliciosa com és.
Li pregunto a en Claudi Uñó, que és un dels millors pastissers de Mataró. No és que ho digui qui escriu –que també– és quelcom que a hores d’ara això està fora de dubte. Encara que sembli que arribats a aquestes alçades del calendari a l’ordre del dia d’Uñó només hi hagi d’haver lloc per les mones, la setmana passada va trobar el moment de preparar els ‘Senyors i senyores’. Li pregunto ben bé què són i em respon acotant i cara a barraca: “Una galeta molt dura feta amb farina, ou, sucre, canyella, llimona i aigua que es feien amb la finalitat que es pengessin a la palma”.
Senyors i senyores de Pastisseria Uñó, a l'obrador
En Claudi assegura que “les figures havien de tenir algun cantó o angle perquè es poguessin penjar” de la palma o palmó i referma que “aquí a Mataró és un dels llocs que la tradició es manté més viva, per això en seguim fent”. En les formes de senyor, de senyora, d’escala, de casa o d’animals hi ha la gràcia però no és pas que el mestre pastisser les calqui perquè sigui un metrònom, no. Aquí també hi ha part de la gràcia ja que els Senyors i Senyores es fan amb uns motlles antiquíssims que diferents pastissers comparteixen. Per això sovint als diferents establiments s’hi poden trobar galetes diferents amb la mateixa forma, més dolces o gruixudes segons la recepta de cada pastisseria o fleca, sí, però idèntiques de xura perquè són calcades del mateix motlle.
Com que Rams sempre s’escau en diumenge però tot el cap de setmana en ve o hi va a petar, les bosses de Senyors i Senyores artesanals, fornejats, cruixents, durs i dolços poden amorosir els àpats de més d’un dia. Apareixent a l’hora de les postres, propiciant un berenar especial, posant a prova dentadures octo o nonagenàries (si es dóna el cas, digueu als vells de casa que els deixin sucant al cava, com qui se’l beu xarrupant de la neula per Nadal) i fent les delícies dels petits. Que al cap i a la fi les palmes cotitzen a la baixa però les galetes, si són bones, no moriran pas mai.