L’encariment de la matèria prima, la xocolata artesana arriba al 17% però el PVP es manté
“Ja fa dies que és com si Pasqua fos aquest diumenge… com cada any però potser cada cop s’anticipa una mica més tota la moguda”, explica una veterana pastissera de Mataró. I és que n’hi ha prou amb badar davant d’una pastisseria o veure els que hi treballen un xic més atrafegats per encertar que s’acosta l’època de la mona. Ja fa molt de temps que la bogeria per la mona va molt més enllà del cap de setmana que, se suposa per consuetud, s’ha d’obsequiar de padrins a fillols. “Hi ha gent que ja l’ha vinguda a buscar i l’ha entregat i a la vegada cada cop més gent que espera una setmana passades les vacances”, explica la mateixa veu. A les pastisseries ara la mona és ben bé una temporada que pot abraçar més de tres setmanes.
La mona de Pasqua, la bona, l’artesanal, és segurament les postres més singulars, distingides i esperades de tot l’any. I per tant també suposa a més d’un repunt de feina un d’aquells moments que valen per un quart d’any als obradors. Molta feina i alhora negoci. D’això es tracta.
Xifra similar i augment de costos que assumeix el pastisser
Les mones de Gavi, Lewandowski, Alèxia Putellas o Aitana Bonmatí
El Gremi de Pastisseria de Barcelona espera que enguany es venguin més de 700.000 mones artesanes a tot Catalunya, una xifra molt similar a la de 2022. Tot i l’augment de costos que pateixen per culpa de l’encariment de l’energia, des del sector descarten incrementar preus. “La mona de Pasqua és una peça artística, fruit de creativitat del pastisser, que hi dedica hores de feina artesana i això ja es reflecteix en el preu. Encara que la xocolata de qualitat que utilitzem s’hagi encarit al voltant d’un 17%, no podem moure preus”, ha ressaltat el president del gremi, Antoni Bellart. Tanmateix, confia que la Pasqua sigui un èxit a les pastisseries. “És una tradició molt arrelada”, reconeix.
La campanya de mones d’aquest 2023 tindrà a futbolistes blaugranes com Gavi, Lewandowski, Alèxia Putellas o Aitana Bonmatí com a principals protagonistes i novetats. També es preveu vendre pastissos amb referències a Dimecres, un personatge de la Família Adams que ha recobrat protagonisme arrel d’una nova sèrie de Netflix.
ELS ALTRES DOLÇOS TÍPICS DE LA SETMANA SANTA
Senyors i senyores per Rams
El Diumenge de Rams i per extensió tot el seu cap de setmana tenen associada una de les tradicions dolces més sensacionals de l’any. Els Senyors i senyores. Unes galetes dures i dolces que quan la cosa ritual de les palmes i els palmons era més estesa sovint es penjaven com a element decoratiu efímer (abans de les queixalades, s’entén) per fer-ho tot més maco i proto-infantil.
Els Senyors i senyores no són únics de Mataró però es conserven més a la capital del Maresme que no pas en altres llocs. El que sí que és propi d’aquí és el nom, aquest ‘Senyors i senyores” que prové del fet que una de les siluetes més representades en aquests galetes mòrfiques són les d’un senyor i les d’una senyora. Talment fossin els dibuixets que distingeixen, als llocs públics, els lavabos d’ells dels d’elles.Fora de Mataró, on de galetes pròpies de Rams n’hi havia hagut (i a algun lloc encara n’hi ha) preval el nom de ‘currutacos’ per referir-s’hi.
Bunyols i anar picant
Els bunyols de vent, molt populars durant la Quaresma, tenen un origen ben antic. Els jueus sefardites ja els elaboraven des del segle X, i també en trobem referències a Al-Andalus al segle XIV. Inicialment, la seva composició era una massa feta de farina de blat, llet, sucre, ou i llevat que es fregia en forma de boletes. Amb el temps s’hi han incorporat altres ingredients com l’anís, la llimona, la canyella o la vainilla.
La tradició dels bunyols es va establir en els dimecres i els divendres de Quaresma, i així es manté encara en molts forns i pastisseries del país. Per Setmana Santa, darrera de Quaresma, encara més.Els bunyols de vent, els més populars, tenen un tamany petit, d’al voltant de tres centímetres de diàmetre i s’empolvoren amb sucre un cop són fregits. L’altra modalitat, també popular, són els bunyols de l’Empordà, coneguts com a “brunyols”, una mica més grans, ovalats i amb un forat enmig. Són ben bons!