L’associació de l’estiu i els gelats o granissats és òbvia i no cal malgastar cap línia en explicar-la ni justificar-la. Fa calor, fa molta calor i fins i tot les persones insensibles i fredoliques han de callar quan s’acosta la canícula. La calor sufoca i un bon gelat repara. No cura però pal·lia. Engreixen (alerta) però de tant en tant cauen.
De gelats hi ha els de sempre, de gelateria. També els que comprem per menjar a casa, en terrines. D’un gust. O d’un disseny. El cucurutxo tal, que la casa qual ha fet enguany amb una innovació determinada. El joc de cremosos o de fruita, el contrapunt de la xocolata. Sucres. També els que són sense sucre però enganyen la llengua i l’esperit. O els sorbets, frescos. O els iogurts gelats. Un món a banda. I hi ha els gelats combinats o potser més ben dit: els gelats enriquits. Gelats combinats, amb alguna coseta. Òbviament podem anar al món del gust (gelat amb xocolata desfeta o sòlida) o la textura (gelat amb galeta, gelat amb crocant) però avui repassarem tres gelats més literalment enriquits. Concretament amb alcohol. O, com sempre se n’ha dit: amb gotes.
Visca les gotes!
El concepte de “unes gotes” és sensacional perquè és bàsicament inexacte i deixa tota la llibertat interpretativa del món. “Unes gotes” poden ser l’ànima d’un cafè a l’esdevenir cigaló o trifàsic, unes gotes pot ser el toc precís de whisky sobre la tarta homònima o unes gotes pot ser el repunt d’una combinació o còctel: “aquí hi falten unes gotes”. Unes gotes és com un polsim, o un grapat, o un toc: mesures exactament personals que significa una mica però no pas gaire, tot i que sempre es pot ser eixelebrat. De fet, les gotes de destil·lat sempre són, en essència, senyors rajolins i rarament passen d’alguns segons de cantiduvi tot donant-li alegria a la proposta.
A l’estiu, en un senyor dinar o sopar, si s’escau fer festa grossa. Tirar a les postres de gelats enriquits amb gotes ens pot assegurar una bona estona posterior i llepar-se’n els dits del gust, fins al punt de ferir el vidre de tanta fruïció a l’escurar-les totes, les gotes. Goitem-ne tres exemples.
El Coronel
- Sorbet de llimona i vodka
Simple i campió per ell sol, i amb el punt refrescant que sempre aporta el sorbet més conegut de tots. Això ens permet que pràcticament el puguem improvitzar. Com en la resta, és tan fàcil com posar ració generosa de gelat i rajolí al gust de vodka. Podem remenar una mica per incentivar la barreja, que no es quedarà immaculada tipus emulsió però si prou repartit perquè pràcticament ens el puguem prendre al glop. El coronel, per la llimona i la frescor, serveix perfectament com a remat d’un àpat copiós, com a postre de fer anar avall. Fa de bon repetir, tingues cura.
El catalanet
El Catalanet
- Gelat de torró amb ratafia
Mare de déu senyor com de bé que lliguen un i altra cosa. El nom no se sap ben bé d’on ve, però fins i tot es comercialitza alguna varietat afegint-hi directament un carquinyoli (per fer-lo encara més partícip de la catalana cosa) o una neula. Òbviament estem parlant d’un postre dolç del que no podem abusar. Tot i així, els dos marrons d’un i altre ingredient es mesclen de forma regalimosa i fins i tot sensual quan mirem d’aixafar i barrejar amb la cullereta. Important combinar bé. És llaminer i pot ser perillós com sempre que tendim al dolç sense perdre grau.
Visca el tobago!
El Tobago
- Gelat de vainilla, suc de taronja i rom
La denominació és ben bé un mataronisme i apareix encara en cartes de postres dels restaurants de la zona. El tobago permet que una barreja d’aquella que a priori et podria tirar enrere per incoherent com la del gelat de vainilla i el suc de taronja (com sempre, millor si un i altre són bons i naturals) et fascini. Es pot prendre tal qual però al Tobago hi afegim rom blanc. Alguna nit sense subministre, el rajolí ha estat de vodka i també ha fet el fet. Altre cop a jugar i a mesclar i el postre és boníssim, combina dolçor, acidesa i toc d’alcohol i són unes postres genials. A València el fan amb Cointreau. I diuen que també és bo, txe!