Ara sí: és l'hora del gastpatxo andalús

Redacció / AMIC

Ara sí: és l'hora del gastpatxo andalús

El bon temps ens porta a les sopes fredes i la reina de casa és el gaspatxo.

El gaspatxo és una de les sopes fredes preferides de l'estiu i posseeix tantes variants com llars en els quals es cuina. La suma de totes les verdures i hortalisses que conté proporcionen una infinitat de vitamines, minerals i antioxidants.

Es creu que a l'origen està en el "salmorium" que preparaven els romans, però tampoc se sap amb certesa. Un dels aspectes més importants per a obtenir un bon gaspatxo és que els ingredients siguin de primera.

És un plat que ha deixat de fer-se amb les sobres, per a passar a prendre un gran protagonisme. Per aquest motiu, tria uns tomàquets que estiguin madurs (aportaran més sabor) però ferms, un oli d'oliva verge que no sigui amarg i un vinagre de qualitat, com pot ser un Pedro Ximenes o un xerès.

Els ingredients per a un gaspatxo tradicional són:

  • 1 kg de tomàquets madurs o tipus "pera"
  • ½ cogombre
  • ½ ceba o una ceba tendra
  • 1 gra d'all
  • ½ pebrot verd
  • 2 cullerades soperes de vinagre blanc
  • 5 cullerades soperes d'oli d'oliva verge
  • 1 culleradeta de sal
  • ½ grapat de molla de pa. Si ens passem amb el pa, la textura ens quedarà més grumosa.


Preparació:
El primer que farem, serà pelar i tallar en rodanxes el cogombre i el deixarem durant mitja hora amb sal amb la finalitat que no repeteixi. Mentrestant, escaldarem (opcionalment) els tomàquets en aigua bullent tan sols uns 15 segons. Encara que podrem pelar-los, si deixem la pell conservarem moltes més vitamines.

Afegirem al got batedor el tomàquet tallat en trossos, el gra d'all tallat per la meitat ( i sense el germen central), la molla de pa, el pebrot, el vinagre i l'oli. Barrejarem amb cura amb ajuda d'una cullera. Tirarem la sal i tornarem a remoure. La mescla, la posarem en la nevera per unes 8 hores.

Un cop transcorregut aquest temps, si no volem tampoc que es repeteixi molt, és el moment en què podrem treure el pebrot verd i l'all (també opcional), per a triturar més tard amb l'ajuda d'una batedora.

Finalment, colar la mescla, afegir aigua (si és necessari, ja que hi ha tomàquets amb molta polpa que poden no fer-ho necessari) i deixar de nou refredar abans de servir-ho.
Podem decorar-ho, espolvorejant per damunt trossets de pebrot verd, vermell i ceba o bé, tallant una rodanxa de cogombre i inserint-la en la vora del got.

Alguns consells a tenir en compte:

  • Si no vols que et quedin llavors del tomàquet, bateix-lo per separat i passa-ho a més a més pel colador xinès, abans d'afegir-lo a la resta d'ingredients.
  •  Si no t'agrada gaire el gust de la ceba, pots optar o per no posar-la, o bé substituir-la per ceba tendra, que farà la mescla molt més suau.
  • I finalment, pel que fa al pa, encara que pot utilitzar-se del dia anterior, sempre és millor que sigui un pa recent per a no apreciar-lo després en forma de sorra i que la textura resulti menys fina.