Tot i que hi ha gent per a tot, en aquesta vida, jo encara no conec a cap humà que pugui dir que el seu plat preferit en aquesta vida sigui una sopa o una crema vegetal. Fins aquí l’estudi de camp fet. Però que no sigui el preferit de ningú no vol dir que no sigui un recurs necessari, bo i escaient, especialment quan l’any ja tomba i fa fred o temps d’estar-se a casa i prendre-les calentes. Aquesta setmana n’és el cas.
Sopa o crema. Crema o sopa. Mai les he sabut discernir del tot. Diran que depèn del tacte, de l’emulsió feta, del punt de líquid. Vés a saber. De la mateixa manera que els dislèxics eviten per sobre de tot referir-se a sí una cosa és a la dreta o a l’esquerra, a casa procurem sempre d’evitar parlar de sopa o de crema. És el que hi ha al bol o al plat fondu i el que es pren amb cullera, tu. Digues-li com vulguis.
Amb les cremes de verdures passa com amb la seva cosina, la sopa d’all. Que tot està inventat i pràcticament cap variació, toc o detall no mereixerà ser qualificat d’ocurrència. Si anem d’intrèpids, com a màxim, podem aspirar a alguna sorpresa. Serà el cas, però serà opcional. Pels que som mandrosos de cuina i atenció, la facilitat d’aquest tipus de receptes ens té el cor robat. Si solem cuinar per nosaltres i ningú més tenim premi, perquè en fem de més i demà ja estarà feta. Economia del dia a dia.
Les cremes de porro o de carbassó són les reines d’un ball que, a més, creua el calendari com qui passeja per casa en pilota picada. Si fa fred, calentes. Si fa calor fredes. Que no només del gaspatxo viu la canícula i els seus mesos del voral. Les cremes sempre venen de gust i sempre són saludables. No són titulars, però sí jugadors de pedra picada que treuen les castanyes del foc. L’adient seria anar modelant la base, del que les fem, segons la temporada. I en aquestes és com de forma atzarosa o sobrevinguda a casa vaig fer per primer cop la crema tres cops carbassa. Una crema fàcil, bona, dolceta i si es vol picant (com de fet ja havíem dit al titular).
La crema de carbassa, moniato i pastanaga.
- Per què tres cops carbassa? Perquè els seus tres ingredients concorden cromàticament.
- Què vol dir picant? Sorpresa, matís, toc personal, caràcter. Digueu-li com vulgueu. Pels que els agrada que allò que prenen tingui una mica d’efecte, una idea. Tireu un bitxo a la sopa o la crema. Un és suficient, dos tolerable. Tres hi ha un dia que em pensava que no explicava. Al moment de bullir, al final, li tires. Un bitxo o dos, segons la mida. I el resultat tindrà un caliu extra.
Crema tres cops carbassa, una recepta d'estar per casa
INGREDIENTS:
-
Porros
-
Pastanagues
-
Carbassa
-
Moniatos taronges
-
Bitxo
-
Pastilla de caldo concentrat
-
Oli d’oliva
-
Sal
-
Pebre
-
Aigua
PREPARACIÓ:
- - Preparem les peces de verdura que farem servir depenent de la quantitat, en funció d’aquesta també escollim l’olla.
- - Posem un bon raig d’oli, que deixi pòsit de mig fit, a l’olla i la posem a foc mig.
- - Tot i que la tirarem la darrera, pelem primer la carbassa. La raó, és la més pesada de pelar i sinó ens demorarà massa.
- - Verdura cap a dins. Comencem pel porro, que si cal podem substituir per la ceba. El pelem, li traiem les arrels i el tallem a trossos. I el posem a l’oli perquè vagi sofregint.
- - Repetim el procediment amb els moniatos. Quan els tirem anem remenant, perquè no es cremi.
- - Després fem les pastanagues i finalment la carbassa. També igual: tirar a trossos i remenar l’olla perquè tot passi per l’oli i vagi fent-se.
- - Quan veiem que ja ho tenim tot i que tot va daurat per igual, hi afegim un bitxo (o dos, si som valents).
- - Omplim d’aigua fins a cobrir i ara ja podem apujar el foc.
- - Hi posem sal i pebre, al gust.
- - També hi tirem una pastilla de caldo concentrat.
- - Al cap d’uns 20 minuts, traiem del foc i passem pel turmix o pel vas de triturar per aconseguir la sopa o crema. Depenent de l’aigua que hi posem tindrà un tacte o un altre: la podem treure tota o deixar-la.
- - Servim en bols i hi podem afegir un rajolí d’oli (d’oliva normal o fins i tot aromatitzat o picant) per sobre. També és opcional afegir-hi algun entrebanc vegetal, fruits secs o una torradeta trossejada.