La quantitat de calçots a comprar exactament per a una calçotada a casa (si optem per fer-la en lloc d’anar a un restaurant) és un d’aquells interrogats difícil de resoldre. Entre que van a manats i que a vegades varia el gruix, el nombre pot variar. Sempre és millor tirar llarg i és que, a més a més, si ens en sobren hi ha maneres delicioses per aprofitar-los. La temporada ja està amb nosaltres i això ens permet pensar en tres idees per reaprofitar-ho tot, o gairebé. En aquest article trobaràs:
- Truita de calçots
- Croquetes de calçots
- Calçots arrebossats
Quants calçots per barba? No és un paràmetre estadístic regular. Hi ha dies que se’n mengen més i altres que se’n mengen menys. Depèn òbviament de la gana del personal, però també de si hi ha xeflis previ o carn posterior. De com baixa el porró o del punt de dolçor de les pròpies cebes que hem comprat. Potser també de la salsa. Aquí també es tracta de conèixer amb qui comparteixes taula. Hi ha deglutidors que no perdonen menys de 20 o 25 exemplars per cap i altres que entomen calçot amunt quasi per consuetud més que per convenciment i amb mitja dotzena ja han fet el fet. No és una ciència exacta, però calculant uns 12 exemplars per cap és difícil que fem curt.
I de fet, que a això venim, amb el tema calçots és millor fer llarg. Fer-ne més del compte. L’escampall que suposa una calçotada convida més a passar-se que no pas a fer curt i és que a més en cas que encara ens quedin calçots, fins i tot paquets sencers, un cop ningú a taula pugui dir fava hi ha maneres delicioses d’aprofitar les sobres als propers àpats.
Al cap i a la fi ja són calçots cuits, estan fets de la millor manera i allò que en fem tindrà bona matèria primera.
Aquestes poden ser tres idees:
Truita de calçots (o de calçotada)
No té secret de cap mena. Si hi ha bon gènere, la truita surt bona. Si ens han sobrat calçots els podem barrejar per una truita ben especial, sigui per l’hora de sopar o, per què no, l’endemà. No és qüestió d’anar amb presses. Amb les truites hi cap una mica el que es vulgui o sigui que podem combinar els calçots amb altres elements o, fins i tot, doblar l’aposta i anar no a una truita únicament del vegetal sinó directament a una truita de calçotada. Com? Ben fàcil. Al batre els ous no hi afegim trossejades les cebes, també les restes càrniques (una botifarra, talls de xai, cansalada) de manera que ens queda una truita contundent que ens reconcilia i rememora tot l’àpat. Fins i tot amb "pensaments" de la salsa.
Les croquetes, un clàssic de la cuina d'aprofitament
Croquetes
Un clàssic de la cuina de reaprofitament és l’aplicació en format croquetes. Si a vegades ens pot semblar que les de protagonisme vegetal tenen menys cos i protagonisme que les càrniques els calçots sobrants ens poden servir per rebatre-ho per complet. Amb el toc del caliu de llenya present, fem una bona massa amb beixamel que podem contrarrestar amb trossets de pebrot del piquillo o fins i tot encenalls de pernil. Ens quedaran unes croquetes sensacionals, d’aquelles bones calentes i també més fredes. I introduïm una variant calcada de l'anterior opció: les croquetes també poden ser de calçotada i no només de calçot.
Calçots arrebossats
Calçots arrebossats
No hi ha cap frase feta famosa que entronitzi aquesta afirmació però tot el que és bo en aquesta vida encara ho pot ser més si ho arrebossem. Els calçots arrebossats semblen adquirir una segona vida, agafen el contrast de textura entre el cos flàccid de la ceba i l’arrebossat i a més a més podem optar per un clàssic amb pa ratllat, optar més per farines buscant un toc de tempura o jugar-nos el tret arrebossant amb blat de moro (quicos) picat. Una altra variant, els “fritos” (patata fregida també de blat de moro) també trencadets. Sublim.