No té gaire sentit establir una competició sobre quins col·lectius ho han passat pitjor durant la pandèmia de Covid-19, perquè la crisi sanitària, social i econòmica s’ha acarnissat –i segueix fent-ho- amb pràcticament tothom sense fer distincions. Dit això, aquests temps estan sent particularment difícils per a les famílies amb fills adolescents. El confinament va ser especialment àrid per als menors de 18 anys; mentre en les diverses fases de desconfinament els adults podien sortir a treballar i a comprar, i els fills petits a passejar amb els seus pares, ells es mantenien clausurats a casa sense escola ni altres activitats educatives, esportives i d’oci, amb el mòbil i la tablet com a única connexió amb l’exterior.
"Els adolescents són uns dels grans oblidats d’aquesta crisi” diu el psicòleg Héctor González
Ara, en l’anomenada “nova normalitat” actual, malgrat que els dona més marge de moviment, segueix sent especialment dura amb ells. Escola presencial sí (a no ser que un brot de Covid confini el seu grup) i també activitats extraescolar malgrat que amb força limitacions; per la resta, una muntanya de restriccions que, si bé són aplicables a tota la població i no pas exclusives per a ells, als adolescents se’ls fan especialment difícils de digerir. “No tan sols perquè, per pròpia naturalesa, són reticents a complir amb normes i obligacions; també perquè al contrari que a altres col·lectius, no els estem donant gairebé cap alternativa per a socialitzar-se, quelcom vital per a ells” explica Héctor González, psicòleg de la Fundació Hospital de Mataró especialitzat en l’atenció a la infància i l’adolescència. “La sensació és que els adolescents són uns dels grans oblidats d’aquesta crisi”, afegeix.
Els problemes de convivència amb els fills adolescents han empitjorat amb el confinament
Des de la Fundació Hospital, l’hotel d’entitats sociosanitàries de la capital del Maresme, donen suport a serveis municipals de l’Ajuntament com ara Benestar Social, des d’on durant aquests mesos els han derivat diversos casos d’adolescents que, com a conseqüència del confinament, presentaven problemes de conducta, de relació amb els pares i altres trastorns vinculats a la salut mental i emocional. “Els casos que ja eren conflictius, vinculats sobretot a la incapacitat de comunicar-se entre pares i fills, s’han agreujat durant el confinament”, explica González. Haver de conviure les 24 hores del dia, set dies a la setmana, entre les mateixes quatre parets ha fet que algunes situacions familiars, ja difícils d’entrada, esdevinguessin insostenibles. “Tot el seu cercle s’ha vist restringit, el punt de màxim suport per a un adolescent és el seu cercle social, els seus amics més que no pas els pares. Totes les limitacions i restriccions en aquest àmbit els han generat molta frustració, i això ho acaben pagant amb qui tenen més a prop, amb la família” destaca el psicòleg.
Però ni molt menys tota la culpa és dels nois i noies; sovint els seus pares no han sabut, tampoc, com entomar la situació. “A molts d’ells els hem hagut de demanar que revisessin els paràmetres de comunicació que mantenien amb els seus fills: ser molt més pacients i suaus, intentar fer coses junts però alhora deixar-los que tinguessin el seu propi espai” constaten des de la Fundació Hospital. I, sobretot, interessar-se per ells. “Sovint hi ha pares que ens diuen que la comunicació amb els seus fills adolescents és impossible, però quan indagues una mica te n’adones que en realitat no els coneixen, no saben ni què fan ni què els agrada més enllà de veure que juguen molt al Fortnite”.
Els botellons, tot i estar prohibits, són una alternativa per a molts joves davant el tancament de l'oci nocturn
La fi del confinament ha alleugerit la situació, sobretot arran del retrobament amb els amics i el retorn físic a l’institut. Però les restriccions actuals, que afecten a tothom, semblen especialment dissenyades per fer-los la guitza. La prohibició de reunions socials de més de sis persones, quan molts adolescents s’ajunten en colles molt més nombroses; i el tancament a pany i forrellat de l’oci nocturn, els ha deixat sense dos dels seus principals espais de socialització. El retorn a l’escola, tot i que desitjat per a molts joves que estaven farts de passar-se el dia davant l’ordinador en classes i deures virtuals sovint força deficients, tampoc està resultant senzill. Diversos mestres consultats per Capgros.com, que mantenen l’anonimat per no perjudicar els seus alumnes ni centres educatius, reconeixen que a molts d’ells se’ls veu “cansats i atabalats”, malgrat que el curs tan sols acaba de començar. “L’ambient a l’escola és marcial, se senten com soldats tota l’estona en fila, controlats, complint ordres”, relata una mestra. La perspectiva de tot un curs amb aquesta dinàmica els acaba resultant depriment, perquè els suposa un canvi molt fort respecte al que fins ara havia estat l’escola per a ells.
"En la tornada als instituts, els adolescents es poden sentir aclaparats"
“És normal que en aquesta tornada als instituts, els adolescents es puguin sentir aclaparats”, explica Sara Almeda, psicòloga clínica especialitzada en l’atenció a infants i adolescents, de la clínica Issa de Mataró. Almeda explica que per als joves que atén ha estat “molt positiu aquest retorn perquè han pogut retrobar-se amb els seus companys, però també està sent un procés molt normatiu per a ells, amb molts canvis respecte al que estaven acostumats”. Però la psicòloga trenca una llança a favor d’aquest col·lectiu, ja que la seva experiència en aquests darrers mesos ha estat, en general, molt positiva. “He comprovat que, majoritàriament, han entès la situació que viuen i l’han acceptada, i si bé han trobat a faltar el contacte amb el seu grup d’amics, han sabut gestionar-ho per mantenir les relacions. S’han sabut construir les seves pròpies alternatives”, constata.
L'educació virtual confinada també ha estat font de conflicte per a molts adolescents
Almeda destaca que, sovint, han estat els pares els que han presentat més problemes a l’hora d’entomar la situació: “Moltes famílies ens demanaven com podien ajudar els seus fills, i en canvi eren ells els adults de la casa els més angoixats amb qüestions com el teletreball, els horaris i l’organització, i acabaven projectant les seves ansietats als fills”. La solució als problemes familiars, al final, acabava sent més efectiva quan es basava més en donar suport i eines de gestió a mares i pares, enlloc de centrar-se en els adolescents. “Per naturalesa tenen una gran capacitat d’adaptar-se i de trobar noves vies. La situació que vivim va per llarg, i així és com ho hem d’enfocar, i tot plegat haurà estat part del seu desenvolupament acadèmic i personal; sabran trobar les seves pròpies estratègies per ensortir-se’n”, conclou Almeda.